8 de març, «tasques» i pensions

El passat divendres, 8 de març, la manifestació de les dones i força homes va ser aclaparadora. Hi havia els típics cartells de sempre. Un, molt colpidor, el portava un senyor a la part del darrere de la seva camiseta: «vinc a protestar jo perquè la meva filla ja no pot venir».

En un altre sentit, una noia joveneta, a la meva vora, sostenia un cartronot amb una agulla de fer mitja i deia: som més fortes que un nokia!». Sí, les dones han estat resistents a moltes injustícies, desigualtats, humiliacions, menyspreus... i a la feina, han estat professionals, tot i tenir cura de la família. I han tingut cura de la família tot i ser bones professionals.

I a més a més de la família, també han tingut cura de llar. Que vol dir començar a endreçar i netejar pel cap d’amunt i, temps just d’arribar al cap d’avall que tot ja torna a estar pollós i a tornar-hi. Moltes generacions de dones ben justet han pogut dormir set horetes. Sense comptar les interrupcions: la canalla sol fer pipí a mitja nit, sovint estan malalts, solen tenir pors, a vegades hi ha avis... A tot això, s’hi ha d’afegir que si en una llar hi ha, pel cap baix, unes quatre boques afamades que mengen, com a mínim, tres cops al dia, vol dir que, en un any, seran més de mil àpats preparats. Vaja, el que vindria a ser, en hores, un curs d’anglès bàsic accelerat amb màster. Perquè a fer el menjar s’hi ha de sumar anar a comprar-lo, arrossegar-lo fins a casa, endreçar-lo... Total, dues mil hores més.

La setmana passada també va arribar carregada d’articles sobre les dones. Em va cridar l’atenció aquest titular: «el 88,2% de les persones que deixen la feina remunerada per dedicar-se a tasques de la llar són dones, les pensions de les quals són després un 35% inferiors a les dels homes»

En diu «tasques», el periodista home. Però cal ser curós. Quin dels 11’8 homes canviaria les seves vuit hores de feina per llevar-se abans que ningú, preparar esmorzars i donar-los a la canalla, portar-los a l’escola, anar a comprar i arribar a casa amb una bossa a cada mà amb un pes no permès per llei, endreçar tota la llar, escombrar, drap de la pols, baieta, un extra de vidres que un altre dia pot ser l’alicatat del lavabo, recollir canalla, berenars, extraescolars, deures, dutxes, sopars... Comptant que no hi hagi gos!

Afortunadament, ja hi ha molts homes que comparteixen aquestes feines amb les seves parelles. I ja s’hauria d’haver eradicat el típic «ajuden». Però les injustícies encara són flagrants. I, a sobre, la societat les penalitza amb unes pensions molt inferiors.

I és que ja es fa imprescindible començar a remunerar aquestes feines per, a la llarga, obtenir-ne com a mínim, una pensió digna. Tant si les fa un home com una dona.