Les dones i la política
—des que Clara Zetkin va proposar el 1908 el dia 8 de març com a Dia
Internacional de la Dona per reclamar el sufragi universal—, han anat fent-se
amigues, any rere any. Però n’han passat més de cent! I encara no hem
aconseguit la paritat!
Als països occidentals, cap parlament arriba al 50%. Amb tot,
Catalunya ocupa un dels primers llocs. Però, què vol dir exactament tenir un
primer lloc? Doncs que tres de les ciutats més importants tenen alcaldessa: Barcelona
(Colau), Hospitalet (Marín) i Badalona (Sabater). Però de 947 municipis, només
172 tenen alcaldessa. Quant a les regidories, ja hi ha més sort (potser perquè
no és feina de tanta volada? però no vull malpensar...) : les dones representen
entre un 35% i un 42%. Encara falta una mica!
I tots els parlaments del Principat són igualitaris. Però, busca la
trampa! Les dones no estan gairebé mai situades a la graella de sortida de les
llistes, sinó més aviat prop de la porta de sortida, a punt de perdre’s...
sense por a que enxampin pastís perquè no sortiran, però hi fan bonic perquè
netegen la imatge. I el resultat va des
del 50% de la CUP fins al 36% del PP i C’s. I s’ha arribat a la paritat després
de les dimissions dels diputats de la CUP i de les renúncies de CSQP.
Tanmateix, les dones de la CUP, que haurien de poder lluir unes
habilitats femenines ( i no em vaig a referir ni a saber pentinar-se ni portar
una camisa amb coll...), com la empatia i la capacitat de resolució de
conflictes, que els estudis ens diuen que són tan nostres... no han sabut
demostrar-les prou. I això que se’ls ha de reconèixer els esforços que fan com
a feministes! Aquestes dues habilitats fan que les dones aconsegueixin, segons
els estudisrealitzats, liderar més per la voluntat de convèncer que per
l’autoritat masculina del manar.
A l’Estat del costat, (al
que tenen una llengua que nosaltres també podem emprar com a bilingues que
som), els partits d’esquerres van proposar les “llistes cremallera” que
garantien la simetria a les llistes, però no als escons. De 350 escons, les
dones només n’ocupen 138. Doncs això, si fem una imatge visual ve a ser que els
homes poden seure confortablement en escons de fusta treballada i les dones
queden relegades, com si només tinguessin accés als tamborets plegables de
l’Ikea.
Quant a la situació
internacional, Ruanda és el primer país, amb un 64% de representació femenina,
degut a que després dels genocidis del 1994, el país va quedar amb un 70% de
població femenina. I són elles les encarregades de redreçar el país. Però cap
país europeu ni desenvolupat està entre els deu primers.
I és que tot i els
avenços, cal maldar per a que la presència femenina no s’hagi d’imposar per
llei. I cal exigir que els càrrecs s’assignin per capacitats i no per raons de
sexe. I per poder esborrar les diferències entre homes i dones s’hi ha
d’involucrar tota la societat.