No és la primera vegada que,
sense buscar, trobo. I trobo perquè els medis de comunicació, en
totes les seves variants, van plens de notícies que ens parlen del
tracte discriminatori vers les dones. Però tampoc és la primera
vegada que Espanya encapçala titulars per ser capdavantera en allò
que hauria d’estar a la cua. I tot sovint, ambdues possibilitats es
creuen. Com en aquest titular del mes passat: Espanya és el país
amb més esclaves sexuals de tota Europa.
I se m’ha esmunyit al cap
una comparació. Recordeu quan en Capri ens feia riure fent de doctor
Caparrós? Un dels gags més coneguts era el d’un pacient que anava
al metge metge perquè havia patit un atac de cor. I li preguntava
quina dieta havia de seguir. I el doctor Caparrós li proposava que
anés a un restaurant, llegís tota la carta i res! No podia menjar
mai més cap d’aquells plats.
Doncs a Espanya li passa el
mateix. Encara que la llista no és de plats sinó de perversions. Si
algú es dediqués a fer una carta de pitjors defectes per a un
govern europeu i després busqués quins són els que més en tenen,
no ho dubteu, Espanya si no la primera, tampoc baixaria a segona.
El 90% de les dones que
exerceixen la prostitució a Espanya «són esclaves sexuals del
segle XXI». Són fruit del tràfic de dones en xarxes i per
proxenetes. I no són dades de cap enemic seu, són de les Nacions
Unides.
A més, és el primer país
europeu amb trànsit i destí de dones per a l’explotació sexual.
També ocupa el primer lloc quant a consum de prostitució (39%).
El 2015 guanyava més de cinc
milions d’euros al dia amb el tràfic de dones i el 2017 pot
arribar a deu milions. El 27% de les víctimes són menors de quinze
anys. I està, a nivell mundial, entre els 10 primers països més
populars per al turisme sexual, al costat de països com Tailàndia,
Brasil, Indonèsia, Colòmbia o Cambotja.
Però Espanya no ha aconseguit
cap d’aquestes tares per mèrits propis. Que podria tenir algun
merit... però seria un dir irònic. No, el govern d’Espanya està
capdavanter en defectes perquè l’ajuden partits que després ens
volen fer creure que també són feministes, o demòcrates... I no ho
són, cap d’ells, encara que intentin colar-nos-ho a base de
mentides.
I és que per a ser bo, s’han
de tenir qualitats. I com que s’atrapa abans un mentider que un
coix, els governs que volen passar per feministes, si fan polítiques
masclistes, no ho són, encara que menteixin. Que també és un hàbit
diari del govern del país veí i d’alguns polítics de la nostra
terra.