diumenge, 31 de desembre del 2017

Espanya capdavantera en malvestats


No és la primera vegada que, sense buscar, trobo. I trobo perquè els medis de comunicació, en totes les seves variants, van plens de notícies que ens parlen del tracte discriminatori vers les dones. Però tampoc és la primera vegada que Espanya encapçala titulars per ser capdavantera en allò que hauria d’estar a la cua. I tot sovint, ambdues possibilitats es creuen. Com en aquest titular del mes passat: Espanya és el país amb més esclaves sexuals de tota Europa.
I se m’ha esmunyit al cap una comparació. Recordeu quan en Capri ens feia riure fent de doctor Caparrós? Un dels gags més coneguts era el d’un pacient que anava al metge metge perquè havia patit un atac de cor. I li preguntava quina dieta havia de seguir. I el doctor Caparrós li proposava que anés a un restaurant, llegís tota la carta i res! No podia menjar mai més cap d’aquells plats.
Doncs a Espanya li passa el mateix. Encara que la llista no és de plats sinó de perversions. Si algú es dediqués a fer una carta de pitjors defectes per a un govern europeu i després busqués quins són els que més en tenen, no ho dubteu, Espanya si no la primera, tampoc baixaria a segona.
El 90% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya «són esclaves sexuals del segle XXI». Són fruit del tràfic de dones en xarxes i per proxenetes. I no són dades de cap enemic seu, són de les Nacions Unides.
A més, és el primer país europeu amb trànsit i destí de dones per a l’explotació sexual. També ocupa el primer lloc quant a consum de prostitució (39%).
El 2015 guanyava més de cinc milions d’euros al dia amb el tràfic de dones i el 2017 pot arribar a deu milions. El 27% de les víctimes són menors de quinze anys. I està, a nivell mundial, entre els 10 primers països més populars per al turisme sexual, al costat de països com Tailàndia, Brasil, Indonèsia, Colòmbia o Cambotja.
Però Espanya no ha aconseguit cap d’aquestes tares per mèrits propis. Que podria tenir algun merit... però seria un dir irònic. No, el govern d’Espanya està capdavanter en defectes perquè l’ajuden partits que després ens volen fer creure que també són feministes, o demòcrates... I no ho són, cap d’ells, encara que intentin colar-nos-ho a base de mentides.

I és que per a ser bo, s’han de tenir qualitats. I com que s’atrapa abans un mentider que un coix, els governs que volen passar per feministes, si fan polítiques masclistes, no ho són, encara que menteixin. Que també és un hàbit diari del govern del país veí i d’alguns polítics de la nostra terra.

dissabte, 23 de desembre del 2017

Les dones no poden anar a restaurants de luxe?


De Salvador Sostres de qui no vull fer cap propaganda, sinó deixar-lo en evidència perquè tothom sàpiga com s’esforça en ser masclista i misogin, ens diu la seva ressenya de Viquipèdia, que és un escriptor, polemista i periodista català. Crec que la definició que més li escau és la de polemista. És la seva afició preferida i la que li ha permès perquè la mateixa crònica ens fa un llarg llistat de polèmiques protagonitzades per ell, guanyar-se la vida en diaris com el Mundo i l’ABC. Per cert, del primer en va ser expulsat perquè 120 periodistes de l’empresa van demanar a Pedro J. Ramírez que l’expulsés.
De periodista, n’és perquè hi ha publicacions i cadenes que li permeten expressar-se en termes poc morals o ètics.
I no fa pas gaires dies, fent de tertulià al gran programa El gato al agua de la fantàstica cadena Intereconomía, va fer unes declaracions tan aberrants que els seus mateixos contertulians van quedar-se bocabadats. Que ja és dir, dels gats a l’aigua!
Jo crec que ho fa expressament perquè, de no ser polèmic, potser ni sabríem qui és. Ni falta que ens faria, però la polèmica masclista i antiindependentista dona audiència a les terres del rei...
Segons el garbuix mental que la seva boca expressa perquè el contractin les cadenes espanyolistes, els restaurants de més de 100 euros per àpat, haurien de prohibir l’entrada a les dones. Voleu animalada més gran? Clar que fent de gat, potser ja lliga... Quina mena de programa pot basar la seva audiència en personatges i opinions de tan encimbellat nivell?
Ell creu però jo no m’ho empasso, perquè una persona que sigui capaç de pensar que la polèmica el farà ric, també pot fer raonaments més bàsics, que el luxe als restaurants és un concepte masculí. Iaiiiiiii! Quanta atrofia mental! I jo perdo el temps explicant-vos-ho perquè si mai en sentiu a parlar, el pugueu encasellar on li pertoca: home que menysté les dones i que parla i escriu on també les menystenen. I per tant, potser altres qualitats, tant d’ell com dels medis que el patrocinen, al meu entendre, ja queden molt endarrerides com per poder valorar-les com, potser, es podrien merèixer.
A més, afegeix, perquè tothom es molesti perquè ja és el que vol, que les dones no són felices, ni ho deixen ser als homes, en restaurants tan cars... perquè ells volen menjar i elles compartir els primers, els segons, les postres i aviat es partiran el cafè (quin menyspreu més innecessari).
Perquè les dones, crec jo, a més de menjar, compartim sentiments, emocions, estats d’ànim o situacions vitals.
I segueix: ...que elles soles no hi van a aquests restaurants, que si quatre amics mascles van a menjar, gasten un 40% més que dues parelles amb dues dones... Mes iaiiiis!

I és que qui menysté tan barroerament les dones, no hauria de ser digne ni de ser polemista.

dissabte, 16 de desembre del 2017

La manada de la sororitat


Fins a dia d’avui, no m‘havia atrevit a parlar de La Manada perquè em provocava una repugnància tan ferotge que no em permetia constrènyer les violacions en paraules que, segur, em quedarian esquifides. Fins i tot, el petit pensament d’intentar abordar el tema, m’emmalaltia. Encara tinc por, por de vomitar l’esmorzar perquè al meu cervell, cap neurona està disposada a acceptar que no massa lluny de casa, es puguin cometre delictes tan execrables. Pensar en el per davant, per darrera i a la boca em provoca una ràbia tan salvatge que se m’escola al pensament un mal desig de venjança. I l’enterro perquè em faria sentir malvada. Però si m’imagino a la meva filla víctima d’un atemptat tan esgarrifós no puc parar de plorar.
Tanmateix, cal denunciar les barbaritats masclistes. La salvatjada dels cinc energúmens alienats i vull creure’m que borratxos per atenuar la seva desfermada fellonia, capaços d’infligir amb una violència desmesuradament abusiva una violació en manada. Com si de bèsties es pogués tractar. I utilitzo el subjuntiu d’irrealitat perquè no sóc conscient que els animals siguin capaços de perpetrar tan bestial ignomínia. Però cinc sevillans, n’han estat capaços. I cal recordar que un d’ells és militar i un altre guàrdia civil. Com fan la selecció de personal en aquests cossos?
I salvatjada també la dels juristes. Com és possible que davant d’una noia de divuit anys violada en manada, no sentin ni una mica de compassió que els impel·leixi a preferir tenir la consciència tranquil·la abans d’intentar guanyar diners defensant l’indefensable? Que la noia va fer vida normal? Si us plau, que algú els doni mil bufetades! Que la noia hi va consentir? Si us plau, que els passin una versió dels fets, com fan els anuncis dels accidents de tràfic, amb la cara de la seva filla... Voldria que, com a mínim, hagin sofert cinc nits d’horrorós insomni.
Però avui puc escriure perquè ja hi ha una altra manada. La que recolza la noia dient-li: «tranquila, hermana, aquí está tu manada”. Es tracta de centenars de dones que es van congregar davant del Ministeri de Justícia denunciant el masclisme amb el que s’està tractant la «suposada» violació múltiple. A la foto del diari, costa de veure, però també vull creure que hi ha homes reclamant la mateixa justícia.
Les dones d’aquesta manada han fet seva una nova paraula que ja està burxant per entrar al diccionari: sororitat. Es tracta d’un mot amb significat ètic, polític i reivindicatiu, que es defineix com la relació de germandat i solidaritat entre les dones per crear xarxes de suport que empenyin canvis socials, per aconseguir la igualtat.
I és que a la nostra societat hi sobren militars i guàrdia civils masclistes, advocats masclistes, tribunals masclistes... I encara falten moltes dones amb l’empenta de manifestar-se amb sororitat.











dissabte, 9 de desembre del 2017

200 dones violades per dia


Amb motiu del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, cal parlar dels delictes d’arrel masclista per conscienciar tant homes per reduir-ne el nombre, com dones per conscienciar-les a facilitar les denúncies amb promptitud.
Tenim noves xifres i són esfereïdores. Corresponen a l’any 2015 i han estat facilitades per l’oficina d’estadística de la Unió Europea. Les quantitats no són les reals perquè només es poden tenir en compte els crims que li consten a la policia. Això podria implicar que les xifres fossin encara més escandaloses. Que ja són de pecat gravíssim!
A la Unió Europea es cometen 215.000 crims sexuals per any. 80.000 són violacions. Per tant, cada dia hi ha 200 dones violades!!! Desolador!
Desconsolació: de cada 10 víctimes de violació, 9 són dones i nenes. I passa el mateix amb les agressions sexuals. El 99% dels empresonats per delictes sexuals són homes.
Quant a violacions, Espanya és el setè estat de la Unió Europea amb 1.229 l’any. I quant a agressions sexuals té el quart lloc amb 8.640.
A aquest país li agrada estar capdavanter amb els delictes. Primer en corrupció, quart en agressions sexuals i setè en violacions. I és que crec que si un govern és corrupte, té corrupció (i en el seu cas, molta, moltíssima). I si un govern s’enlaira tant en agressions sexuals i violacions permeses, no pot ser sinó perquè el govern és masclista i permet tantes «masclinades» per any.
La violència masclista tan denunciada, però encara no prou, és alhora tan assídua que sembla quasi ni afectar-nos. Però fa mal, dia rere dia, als pits, a les vagines, als cors, als cervells... i, de retruc, a les actituds davant dels crims. I si les actituds no són prou honestes, els crims es perpetuen perpetrant-se.
Podeu imaginar que teniu una noia o una dona violada a la família? De tan esgarrifós, el cos se m’estremeix i el cervell m’aconsella prudència; però el cor m’exigeix que ataqui, que ataqui fort a tots els repugnants violadors. Vull pensar que, en alguns casos, són persones malaltes i alienades, begudes... però, es poden justificar aquestes xifres? No sols crec que és un deure castigar a tothom que cometi delictes sexuals hem de recordar com han augmentat els atacs a noies menors, sinó que també mereix un càstig doble qui permet que aquestes xifres siguin tan esgarrifoses.
I és que dels delictes, en són responsables els delinqüents; però dels delinqüents en són responsables jutges i fiscals. I aquests, per tenir més responsabilitat, mereixen més càstig. Però, ai dels jutges i dels fiscals corruptes que regalen llibertat a violadors i empresonen gent pacífica!

Quant temps haurem d’esperar per aplicar solucions més eficaces? Si per desgràcia morís alguna dona familiar dels governs de torn, segur que avançaríem més diligentment cap a les solucions.

dissabte, 2 de desembre del 2017

Menors de 18 anys, culpables de ser violades


Ningú que tingués el seny imprescindible per a la vida ordinària seria capaç d’insinuar tal barbaritat (d’aquelles que fan mal al cos i a l’ànima). Però al PP hi ha una dona que a més, incongruentment, ocupa el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (que ja veureu que no entén ni el concepte), que té els dallonsis de fer-ho.
Veureu, la seva incompetència li ha permès publicar a la web del seu Ministeri un anunci amb la intenció de fer prevenció contra el mal ús de l’alcohol entre el jovent. Hi ha dues fotos, una amb un noi on ens diu: «su consumo continuado puede ocasionar daños físicos y genera conflictos familiares»; i una altra amb una noia, on l’explicació és ben diferent: «tras su consumo se constata un mayor número de relaciones sexuales sin protección o no consentidas»
És tan gros i greu que quasi no sé per on començar. Tanmateix, em surt a raig! A la noia, l’alcohol no li provoca lesions físiques perquè el seu organisme... potser és inferior? I jo, com puc endevinar què li ha passat pel cap a la persona incapaç, capaç d’escriure tan gran falta de coneixements elementals? I tot i ser tan gran disbarat, la persona que ha perdut el temps fent aquest anunci, encara s’hi abona més, perquè o bé la noia té relacions sexuals amb altres noies ( i per això els nois per més que beguin no tenen relacions sexuals), o bé, pobriques, són tan minvades de coneixement que només tenen relacions amb homes grans que passen del condó o les violen.
Què passa a Espanya? I als espanyols i espanyoles? No ho puc entendre.
La responsable màxima d’aquest anunci és Dolors Montserrat. I me’n dolc perquè és catalana. Però és més pepera que catalana. I un partit que s’afanya a encobrir escandalosos furts i morts sospitoses, també por permetre’s fer culpables de les violacions a les pròpies víctimes. Ja no poden encabir ni un gram més de vilesa. Fastigosa. La prepotència i la impunitat són males conselleres. I als ministeris d’Espanya, sembla que les sembrin.
Què ha de tenir al cap una ministra d’Igualtat, per no sentir pena de les noies violades? A mi, em sembla que com a mínim, bon cor, no.
I com sempre, l’estocada final: el cartell es va difondre per error. Com a una ministra se li pot colar un anunci en una web sense que se n’adoni? I és que, si en parléssim més, al final, la culpa també seria nostra per haver-lo llegit!
És un govern masclista i, com li fan dir al Rajoy en tants acudits: tanmateix, em segueixen votant.
I és que en un país on Albiols poden permetre nenes al carrer, sense adoctrinar, amb cartells de Puigdemont a la presó, es pot insultar les noies sense que passi res. Si us plau, noies víctimes, no us cregueu culpables i, quan tingueu edat, rumieu bé el vostre vot.