dissabte, 2 de març de 2019

Els bisbes tòxics no són sancionats



Si algun professor de secundària s’hagués atrevit a dir les barbaritats que acumula el bisbe d’Alcalà d’Henares, Juan Antonio Reig Pla, s’hauria aixecat una gran polèmica i Ensenyament hauria pres mesures. Però un bisbe, per més pecatots que digui, tòxics com una mala cosa, la Conferència Episcopal el recolza. Aquest bisbe, a la seva biografia Wikipedia, té un apartat com un altre hi pot tenir premis honorífics― de polèmiques. I a mi, m’estranya molt que a l’Església li interessi mantenir «al canelobre» aquest individu que li fa tan mala propaganda. En canvi, de la RTVE, que el retransmet sovint en directe, exposant-se a fer el ridícul, ja no m’estranya gens perquè va amb el seu tarannà.
Tot i que l’individu té estudis superiors, el seu dimoni particular l’empeny a expressar-se com si fos inculte i mancat de comprensió humana. Que entenc, jo, que hauria de ser una bona qualitat per a un home d’església.
Aquest estiu passat, potser estava avorrit i va pensar, calla, una polèmica ara m’aniria bé per passar aquest dies tan xafogosos i amb pocs clients perquè estan de vacances. I som-hi, no se li va ocórrer res millor que culpar els preservatius de les infidelitats del matrimoni. Clooonnncccc! I em quedo estabornida! I ho remata: «l’home, habituant-se a les pràctiques anticonceptives pot acabar perdent el respecte a la dona i arribar a considerar-la un mer instrument de plaer»
No sé ni per on agafar-ho. Així, per començar... l’home infidel (que es veu que ho és per necessitat i no per culpabilitat) per ser-ho ―infidel, vull dir, no home― ¿busca una dona que no necessita preservatius? L’hi pregunta a la primera cita?
Així... és un pensar només, ¿la dona tan sols es mereix respecte quant a la seva funció reproductora? No té cap valor que pagui mitja part de la hipoteca, que tingui cura de les criatures (normalment amb més de mitja part), que organitzi dinars, sopars, esmorzars... que endreci, que vagi de rebaixes per tota la família... i que els estimi tots incondicionalment?
El masclisme i aquest bisbe assumeixen que el respecte per la dona està relacionat amb la vida sexual de la dona. I, si als seus ulls és promiscua, perquè entre els dos han decidit usar preservatius però el preservatiu és pecat i només en té la culpa ella, ella no mereix cap respecte. Encara que regali la seva vida per tirar endavant la família.
I jo crec que l’home, a més a més del plaer (que també frueix la dona) també sent amor per l’estimada amb qui té relacions. Un amor que per arribar al plaer ha de ser recíproc. Però potser en aquest detallet no hi ha caigut, l’il·lustríssim bisbe.
I és que si la gent normaleta hem de ser molt curosos en el respecte mutu, com no ho hauria de ser més un pare de l’Església. Seria millor que cada dos mesos l’obliguessin a passar una prova de competències bàsiques i a reciclar-se.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada