Mai em podré fer a la idea d’una tal barbaritat. Com
poden quedar, encara, dones que no puguin ser capaces d’entendre que el
masclisme —malauradament, surant tant arreu—, és perniciós en grau extrem per a
elles mateixes? I per a les seves filles, i les seves amigues i les seves
nétes... Com aconseguir que reaccionin? Què els falta per veure? Amb que han
d’ensopegar més?
No fa pas gaires dies vaig coincidir amb una senyora
d’edat avançada —m’agradaria poder associar-la amb tolerància i comprensió—,
que em va dir que la culpa de les violacions era de les mateixes dones... Se’m
va posar la pell de gallina; vaig haver de respirar a fons i buscar empatia als
racons del meu cervell. No la vaig trobar. No vaig voler discutir-hi perquè em
va semblar obvi que ja era massa tard i inútil. Amb tot, no vaig ser capaç de
callar. I li vaig etzibar que es notava que no tenia filles.
Que trist i lamentable que hi hagi dones que
voluntàriament tinguin ganes de quedar malament! Li calia dir tal barbaritat?
Buscava barallar-se? No se m’acut cap resposta lògica!
I com ella, n’hi ha moltes! Encara que algunes puguin ser
més discretes o penjar els seus comentaris emparades en l’anonimat. Per què?
Emily Wilding va ser un sufragista que va morir
atropellada per un cavall del rei Jordi V, quan volia penjar una bandera
sufragista per reivindicar el dret de les dones a votar.
Com li ha pogut passar a la Humanitat equivocar-se en una
cosa tan evident?
Perquè Déu va crear la dona, d’una costella d’Adam? Doncs
Adam ja tenia ànima; en canvi, ell va ser creat del fang... I Eva va renunciar
a la immortalitat per accedir al saber. Venen d’aquí molts mals? Si fins i tot
l’Islam —que està com està—, fa que la serp tempti homes i dona alhora!
Per què Eva s’ha hagut de convertir en símbol
d’imperfecció humana? Perquè era dona?
Alguna dona —o home—, podria tenir la barra, encara, de
dir que les sufragistes van ser dolentes? Si no hagués estat per elles, o per
d’altres que haguessin lluitat com elles, encara no votaríem!
És que les dones no sabem pensar? Qui ho diu això?
Potser senyores com la que em va dir que la culpa de les
violacions era de les mateixes dones. Però aquestes no diuen gaire a favor de
la intel·ligència femenina, abastament provada.
Senyores com la senyora Banks, de Mary Poppins —que era
sufragista—, mal favor els hi feia amb la seva banal caracterització. Però és
que Walt Disney era un gran masclista. I el pitjor: tots hem passat
fantàstiques estones veient les seves pel·lícules. Tanmateix, el seu geni
hauria estat grandiós si hagués sabut dignificar la dona. El seu art ens
hauria, fins i tot, potser, agradat més.
I és que cal deixar-nos de costelles i de fang i
recordar-nos del mono. Sense coneixement, no s’encalça ni la formació ni la
cultura. I sense l’una ni l’altra, no hi ha reconeixement ni drets bàsics dels
homes per a les dones. Cal lluitar, encara,
implacablement per no seguir morint sàdicament.
