dimecres, 15 de juliol del 2015

Amanida de dones



Reprenent el tema de la setmana passada, si la senyora Oriola i la senyora Massa haguessin pogut gestionar el procés cap a la independència... potser sí que s’haurien discutit per quin vernís d’ungles és més bonic: si el de l’una o el de l’altra... Però segurament, a hores d’ara ja tindríem ben amanit (amb tot el primor, per la senyora Ruscadella), tot el procés, i estaríem a punt d’assaborir la independència!
  Bé que han demostrat la senyora Forcadell i la senyora Casals que són capaces de conquerir grans fites. Però els queda molt per fer! I el senyor Sánchez —arribat a port amb la barca de la senyora Forcadell—, encara ha de demostrar les seves capacitats.
  Fa pocs dies, la senyora Graça Machel, mestra i activista social en favor de nens i dones —a més de tercera esposa de Nelson Mandela—, va inaugurar el Fòrum Impulsa 2015 a Girona i va dir: Calen més dones en càrrecs de poder polític i econòmic perquè són amortidores de conflictes.
  I no em passa altra cosa pel cap que imaginar-me les butaques de l’hemicicle del Parlament de Catalunya ocupats per aquestes peces mecàniques amb uns capets de cartró de dones amortidores. Exceptuant l’estil Camacho —que més aviat és una barrina demolidora—, la majoria de dones de la primera línia de joc tenen grans capacitats. La senyora Forcadell és capaç de fer anar un amputat a la Meridiana. La senyora Casals deixaria els país sense faltes ortogràfiques. La senyora Ortega seria capaç d’entomar amablement els cops de pilota del jugadors del Madrid. La senyora de Gispert legislaria nit i dia com una màquina. La senyora Forcades tindria el país sense vacunar, però cap problema! La senyora Tura els vacunaria igualment. La senyora Terribas és capaç de fer-los pessigolles —no pel riure, sinó per tocar els nassos—, a totes. La senyora Rahola, cas de tenir un bon dia, les faria riure a totes. I la senyora Colau, com a nou model de fada màgica faria, faria... ja es veurà! Segur! I així podríem continuar amb una llarga llista de dones súper mega molt capacitades per amortir el que sigui. I el nostre petit país passaria a potència mundial.
  Que, ara com ara, si guanya la senyora Clinton, ja tenim una dona manant molt, seguida d’una altra, la senyora Merkel, que també en sap una estona llarga, llarga, de manar.
  Les dones tenen moltes capacitats i són poc valorades. A més, exceptuant la reina del país veí —que s’ha confós de feina i es pensa que ha de fer de top model— i la senyora Merkel —que s’ha fet fer les americanes a l’engròs—, la majoria saben vestir-se força bufones i discretes. Amb tot, hem de disculpar la senyora Merkel perquè, amb el millor dels criteris alemanys, es veu que es vesteix d’aquesta manera perquè es fixin en què diu i no en què porta. I això està molt bé!
  I és que el problema de fons, redreçant el raonament, és que els senyors que tenim com a líders s’han oblidat de liderar. I això no està gens bé! I no sé si sabrem perdonar-los!