No sé si
haurem estat de sort o haurem sortit del foc per caure a les calderes d’en Pere
Botero! Amb traïdoria i nocturnitat en Rajoi de Polònia, va destituir, dijous
passat el cap verd d’en Wert. I l’ha canviat pel IX baró de Claret: Ïñigo
Méndez de Vigo i de Montojo (que si tens pressa no cal que el cridis perquè et
fuig el poc que et queda). De mare noble, comtessa; d’àvia baronessa, de la que
ha heretat el títol; de pare fins i tot emparentat amb la família reial... I
també és pepero! És un còctel típic! I per no deslluir la seva filiació, el
2012, fent de Secretari d’Estat per la
UE, va enviar un comunicat fals que els països implicats
(França i Itàlia), van desmentir immediatament. Per a més inri, com no? també
és anticatalanista. Aiaiaiiiii! Ja ens podem calçar!
Quan vaig sentir la destitució d’en Wert, a
cop calent vaig pensar que el Rajoi de Polònia hauria begut més del compte...
Però no! Com podia ser, si els peperos tenen a honra que hagi aconseguit la
primera vaga general, des de la democràcia, de tota la comunitat educativa?
Ell, content i envalentit amb aquest trumfo,
llavors va voler —entre d’altres perles—, espanyolitzar els estudiants catalans
a càrrec de més diners de la Generalitat.
Que dius: no hi toca!!! Ell, quan no hi havia diners per
pagar menjadors escolars, els volia malgastar fent-los aprendre més castellà
del que ja sabien. Se li deuria oblidar que els nens amb gana no tenen les
habilitats preparades per fer-se políglotes.
Doncs bé, ha resultat que la destitució d’en
Wert no ha estat un just càstig als seus pecats. No! Ha estat una qüestió de
faldilles! L’Ignasiet —baixet i home de mala llet—, té com a parella —després
de divorciar-se de la seva primera dona—, a Montserrat Gomendio, que acaba de
ser enviada a París com a Directora General de l’Organització... (ho sento,
tinc poques paraules). D’entrada em vaig pensar que seria la típica qüestió
d’home madur, apropant-se a la jubilació, que vol sentir-se jove amb una
joveneta. Perquè als seixanta-cinc anys... qui no pot passar uns dies a la
setmana sense la seva parella a tocar? La majoria de joves, sense recursos per
agafar avions setmanals, ho han de fer per la força. I aquests encara solen
estar molt enamorats! Però en veure que ella no era joveneta, vaig pensar que
ell feia un: La sigo porque es mía!
Però després, em vaig adonar que la qüestió
era diferent. La tal Gomendio — que té les arrugues pròpies dels cinquanta-cinc
anys (amb un coll com manxa de llar de foc)—, també té una cartilla bancària de
catorze i mig milions d’euros!!!! I suposo, bonament, que l’ha d’empaitar
perquè si no estar al seu costat, la dona no deu esquitxar...
I és que la política de
fons, recordem Cleòpatra, no la fan del tot els homes. Al darrera, en molts
casos, hi ha dones molt llestes. I això no pot ser! Aquestes dones haurien
d’estar directament a primera fila. Seria molt més pràctic. No us sembla que
una Oriola i una Massa ja haurien trobat una solució per aconseguir, tots
plegats, la independència?