8 de març amb «ñ»

I ho dic així perquè no em vull referir a cap madrileny, gallec, basc, andalús... que sigui feminista. Que de ser-hi, hi són. Però la maldat sempre fa més soroll que la bondat. Tanmateix, la primera, mort el gos, fosa la ràbia. I la segona perdura, revifada, en el record de les bones obres.

Ahir mateix, vaig trobar a la xarxa un titular que em va fer sentir llàstima d’algunes dones que ―no acostumades a pensar, encara que no sé ben bé per quina raó, perquè a les escoles, més o menys es té aquest objectiu―, no són capaces d’adonar-se dels disbarats que diuen i es tiren teules al seu cervell. I el pitjor, n’hi ha d’altres ―incapaces d’entendre més enllà de les misèries de gent famosa que els vomiten cada tarda―, que són capaces de riure’ls les (des)gràcies.

El titular anava acompanyat d’un vídeo on unes dones, semblava que cansades de, potser cantar, deien la següent (des)gràcia: «Hoy es el dia de la mujer... y que los maridos nos dejen la visa para ir de compras...»

Rastrejant, però m’ha costat molt, he pogut acabar sabent que aquestes dones són Azúcar moreno. A la xarxa, no els han tirat sucre, precisament. Fins i tot, un comentari només va penjar quatre caps d’ase bramant. Encara que un altre, amb bona voluntat, suposo, diu que són d’ètnia gitana i que cal entendre-les.

Siguin de l’ètnia que siguin, són dones i no poden dir aquests disbarats. Una amiga meva hi va posar: «les dones tenim la nostra visa i no necessitem permís de ningú per utilitzar-la. I si tenim poc, gastem menys».

Doncs aquests capets, per a més inri, van representar Espanya a Eurovisió l’any 1990. Vol dir que ja tenen una edat per saber de què va això de ser dona, en uns temps on el feminisme és «pràcticament» mainstream. Però algunes «ñs» encara no ho han entès.

Encara hi ha més cosetes del 8 de març a Madrid. Les dues-centes mil persones que s’hi van aplegar (fins a un milió, segons altres còmputs), van tenir la seva rèplica en una altra convocatòria. La plataforma Women of the World (però deurà ser un altre món), va ser recolzada per unes cinquanta entitats del tipus HazteOír o Aborto Cero... I sota el lema: «En femení sí i en masculí també». (tota una declaració de principis), va aconseguir reunir un grupet d’unes dues-centes persones. Tres zeros menys que la xifra més baixa de l’autèntica manifestació feminista. Tot dit!

I per acabar d’arrodonir tants despropòsits, avui m’he llevat amb la notícia que el PP oferirà «papers temporals» a les immigrants que donin els seus fills en adopció. Es pot dir públicament, aberració tan gran? Això ja no és masclisme, d’això se’n pot dir esclavitud. No és il·legal la donació d’òrgans? I això que no tenen ànima! Per a mi, només la proposta, ja mereix presó i retirada de tots els càrrecs. A més, d’una important donació de diners a associacions de dones.

I és que la maldat ( i potser l’estupidesa voluntària), sigui de linx o d’ase, no té perdó.