Si vols reeixir, escolta la teva dona

Els homes que escolten el consell de les seves dones són, de mitjana, més reeixits. Quina gràcia em va fer aquest titular. Hi vaig caure de quatre potes i el vaig llegir. Recordava, de quan era petita, que el meu pare deia que era millor consultar l’esposa que dormir-ho amb el coixí. I ara penso: les dones només estaven per sobre dels coixins! Creieu que hem guanyat alguna cosa? Hi ha hagut i hi ha homes que ens tenen per menys que bèsties!

També deureu conèixer l’expressió popular: Darrere de tot gran home, hi ha una gran dona. La saviesa popular ofereix una lliçó: escoltar les dones té beneficis reals, mesurables en intel·ligència emocional i presa de decisions. No és un tòpic ni una superstició.

Segons l’article del títol esmentat, del que no he trobat cap fiabilitat científica, un estudi de la Universitat de Chicago ha analitzat 5000 parelles durant deu anys. Conclusió: els homes que tenen en compte l’opinió de les seves parelles femenines aconsegueixen un 20% més d’ascensos professionals i solen guanyar un 15% més que la mitjana.

Però sí que hi ha investigacions reconegudes que corroboren la importància de l’escolta femenina. Com la de John Gottman i col·laboradors (1998) al Journal of Marriage and Family que van demostrar que la disposició dels homes a deixar-se influir per les seves esposes preveia relacions més felices i estables. Però no particularitzaven en la tasca laboral. O la de Walker (2023), publicada a la revista Current Psychology que ha estudiat estadísticament com les conductes de l’escolta activa i receptiva, estan positivament associades amb la satisfacció en la relació de parella.

La història està plena de dones que han reforçat l’èxit dels seus marits. Exemples a cabassos; reconeixements, pocs. Per dir-ne algunes: Ermessenda de Carcassona, Elionor d’Aquitània, Caterina de Mèdici, Sonia Gandhi, Hillary Clinton, Michelle Obama...

La capacitat d’integrar la perspectiva de la parella enriqueix la presa de decisions. La complementarietat, i per a això no calen estudis cars, és un gran actiu tant en el món professional com en el personal.

La comunicació és bàsica per a qualsevol tipus de relació. Però ha de ser real i respectuosa. No pot ser ni postissa ni fictícia.

Les dones, però, segons els especialistes, solen tenir una visió més estratègica i més preventiva. Elles tendeixen a analitzar més d’un escenari abans de decidir. I aquesta anàlisi ha resultat un gran avantatge estratègic per a molts homes.

I és que escoltar les dones, no es sinònim de submissió, com alguns creuen. És intel·ligència emocional.

Prevalença femenina/masculina a l'espai públic

Patis escolars: més ocupats per nens/nois amb pilota; nenes/noies als marges.

Bars de barris (tarda/vespre): més ocupats per homes.

Bars esportius amb partits en directe: bàsicament plens d’homes.

Fòrums tècnics, polítics, de cotxes...: predomini masculí.

Places a la nit: grups d’homes joves i presència femenina més reduïda.

Gimnasos a l’aire lliure: principalment ús masculí.

Pistes esportives municipals: més ocupats per nois que noies (d’un 58%/ a un 42% aproximat).

Biblioteques públiques: major presència femenina.

Sales d’estudi universitàries: predomini femení.

Clubs de lectura: normalment integrats per dones.

Presentacions de llibres (no tècnics): públic principalment femení.

Museus cap de setmana: més presència de dones soles o amb nens.

Tallers artístics (escriptura, teatre, ceràmica...): assistència femenina majoritària.

Centres comercials entre setmana: solen anar-hi més les dones.

Perruqueries: més clientes femenines.

Sales d’espera dels CAP o altres centres (com a acompanyants): majoritàriament dones.

Associacions veïnals (en tasques organitzatives): presència femenina més significativa.

Voluntariat social: moltes més dones.

Associacions famílies a les escoles (A.F.A.S.): assistència bàsicament femenina.

Xarxes socials vinculades a cures o educació: molta presència femenina.

Cinema: en general, hi ha més dones que homes.

Teatres: el públic és majoritàriament femení.

Conferències o seminaris sobre temes socials, educatius o culturals: assistència majoritàriament femenina.

I és que, després d’aquest llistat, a algú encara li pot quedar algun dubte de l’empoderament femení silenciós però absolut? Compte homes, especialment els que sou masclistes, misògins, patriarcals...

Amistats endiumenjades

Fa anys que tinc una manera de qualificar les meves amistats per la relació que tenen amb el sofà de casa meva i la que jo tinc amb el seu. Si quan vaig a casa d’una d’elles sé el punt exacte de comoditat i confort del seu sofà, sé que és una amistat íntima, de fons.

O bé, també, si alguna em telefona i, quasi sense ni saludar-me, em demana alguna cosa perquè ja sap que li faré.

Aquestes són les amistats bones. Les que tenen alts i baixos però allarguen camí i fan costa amunt. Són les que regalen confiança per viure. Són les que no et desvetllen quan te’n vas a dormir i, alhora, t’ajuden a agafar el son. Aquelles que et coneixen tot l’historial emocional i et recepten sense haver de parlar d’antecedents. Aquestes, són les amistats que vull.

Però fa cosa d’uns quants mesos, i per culpa de l’edat i el cansament vital, m’adono que fujo dels esforços perquè ja em canso massa esforçant-me en allò que no puc evitar. Per això, ara, també m’agraden les amistats endiumenjades. Aquelles que, per ser molt primerenques, encara van mudades com de diumenge i tenen molta cura en ser agradables per agradar. Són molt pràctiques perquè la falta d’excessiva confiança evita pedregades i tarteres.

Aquest tipus d’amistat també s’encabeix dins de la sororitat, aquell regal femení tan característic de la cultura femenina. Un regal que ha hagut de lluitar molt per sobreviure al masclisme imperant. Que ha hagut de protegir-se, escoltar-se i validar-se amb les experiències compartides.

Les amigues endiumenjades, tan incipients, respecten molt els límits perquè, tot començant a conèixer-te, ara ja amb una edat considerable, no tenen presses ni reclamen molt temps. Respecten la llibertat aliena perquè necessiten la pròpia. No volen imposicions ni imposar-se. I alhora no s’obliden de tenir-te present.

El camí del creixement personal amb una amistat endiumenjada és quelcom molt valuós perquè també pot arribar a esdevenir una amistat íntima. Aquella d’un valor sense xifres. Fer un camí endiumenjat és com estar de festa, com tenir vacances. És fantàstic.

Les dones tenim predilecció per les converses en què ens expliquem amb paraules que ens defineixen i amb les que creem els nostres lligams emocionals i de suport. Ens agrada compartir allò que som. I per això, precisament, no podem escampar-nos en moltes ànimes. Només les escollides.

Totes m’encanten. Unes i altres em fan més agradable la vida.

I és que cal reconèixer el valor de cada presència: sigui amiga íntima o endiumenjada. Perquè el que de veritat importa és sentir-se estimada o, si més no, recolzada.