Això no pot ser cert, del tot, amb tanta rotunditat. Tanmateix, el
títol de l’article periodístic que acabo de llegir encara és més furibund: un
marit crea (no hi posa: pot crear), deu vegades més d’estrés que els nens ( i
tampoc diu si això passa amb dos criatures o amb cinc o sis). A mi, em sembla
exagerat i mal enfocat.
El Canal 44 —on he
llegit la notícia—, està impulsat per empresaris aragonesos i capitanejat pel
periodista Fernando Sancho. Però la notícia no és seva, l’han mal traduïda de
l’informatiu americà Today.com.
I a mi, com que sovint
clico notícies feministes, em deu passar com amb la informació: que si per
casualitat busques sabatilles apelfades de quadrets —d’aquelles que feia la
casa Pirelli quan era petita—, llavors, et surten mil ofertes de botes per
caminar sobre el gel d’Alaska. Per aquest motiu, més sovint del que seria just
i necessari, em surten notícies de caire feminista i masclista.
Jo voldria pensar que
les meves veïnes aragoneses no són capaces d’expressar aquesta virulència
respecte els seus marits.
Us explico l’articlet
(en el sentit que no arriba ni a mil caràcters amb espais). De 7000 mares
enquestades, el 46% afirma que els seus marits els causen alts nivells d’estrés.
No arriben ni a la meitat i en dedueixen el titular. Quina en fóra que el
govern de Madrid, amb un 46% d’independentistes, cregués que tots els catalans
ho som!
Es veu també que els
nens americans no donen tants maldecaps com els catalans... També m’estranya,
perquè pel que surt a les pel·lícules, si fa no fa... Qui no té al cap el
personatge de l’entremaliat i incorregible Bart Simpson, el fill d’Homer
Simpson, posant una bomba al lavabo de l’escola o gravant el seu pare pet...
Es veu que a aquestes
mares els incomoda moltíssim que els seus marits actuïn com nens, tot i ser
adults. Qui no ha fet aquesta broma? Però portar-la a matèria periodística...
Sí que tenen tota la raó
quan diuen que la irritació els sobrevé de no tenir prou temps per assolir
totes les tasques imprescindibles per sobreviure la família a diari. Aquest
problema el tenim les mares catalanes, les aragoneses i totes. I les xifres que
elles donen poden ser semblants a les nostres: tres quartes parts de les mares
enquestades afirmen que han de fer la major part de la feina casolana i la de
tenir cura dels fills. I una cinquena part diu que tenen estrés perquè els
marits no les ajuden prou.
Això sí que és una
realitat! Molts marits ajuden poc, però d’aquí a fer-los responsables de
l’estrés de les mares...
I es que, a part d’una
educació —des de la infantesa—, per a que els rols familiars siguin
intercanviables, (cosa que les noves generacions estan aconseguint molt més que
la meva), també es necessiten polítiques que facin prevaldre el valor de la
família per sobre, per posar un exemple, de l’ànsia de fer diners. I dins de la
família cal atorgar a la dona, el mèrit i el reconeixement que es mereix. I qui
diu a la família, diu a la societat en general. En aquest sentit cal lloar el
vídeo del Papa Francesc a favor de les dones.