dimecres, 8 d’abril del 2015

Empastifem arreu de compreses?



Una jove, de nom Elone, ha tingut l’original idea —diuen (jo posaria grotesca)—, per commemorar el Dia Internacional de la Dona, d’emplenar la ciutat alemanya de Karlsruhe, de compreses amb missatges feministes.
  Us imagineu la Catalunya Central plagada de compreses? Us imagineu La Ben Plantada amb una compresa entre pit i pit? L’escultor Josep Clarà, el 1956, en plena dictadura franquista, no va poder exposar aquells pits nus perquè ofenien la moral d’en Siset (àlies Franco). Que tot s’ha de dir: va passar la seva vida, exclusivament, amb “la collares”. Això sense tenir-li en compte una noieta de classe més alta, a la que va optar en primera instància, essent encara “militarutxo” de baixa estofa, quan els seus enlairats fums només eren per a xemeneia de servei.
  L’deal de la dona noucentista —inspirat en Teresa Mestre (o Baladía per part de marit ric), retratada per Xènius, pseudònim d’Eugeni d’Ors, el 1911, a la seva glossa a la Veu de Catalunya—, anorreat en tota la seva bellesa, per una rústega compresa.
  La noia, pròpia dels seus temps, ni filòsofa ni escriptora en la seva llengua, ja ha rebut el suport de molts usuaris —també propis del seu temps i amb escasses tesis doctorals—, interessats en traslladar la iniciativa a les seves ciutats. I això és el que m’ha alarmat: a veure si el rector de Solsona s’haurà d’enfilar al cambril de la Mare de Déu del Claustre a fer net?  Intolerable!
  A banda d’això, la noia proposa missatges interessants com: “imagineu si als homes els molestés tant la violació com la menstruació”, “els violadors violen les persones, no la roba”, “el meu nom no és nena”, “feminisme”. El més clar, lúltim!
  Quant al primer, potser, voldria donar a entendre que als homes els hauria de molestar tant una violació, com que les dones tinguin la menstruació. Algú m’ha dit que no hi veia cap significat clar (obvi!), I n’hi ha que s’han decantat per suposar que si un home sentís, tan sols, el dolor d’una menstruació, mentre viola alguna dona... no n’acabaria ni una! Però, no! Consultada una meva amiga, professora d’anglès a la Universitat de Lleida, la frase ha estat mal traduïda. Disgusting vol dir fastigós o repugnant, (no molest), Així s’entén mill... deixem-ho!
En tot cas, no és tema ni per a mitges rialles. Segurament el mètode més eficient per als violadors sense possibilitats de guarició, seria la castració química (no la quirúrgica, que talla en sec: fuuac!!!
Quant als altres missatges, no cal ni gastar espais. Avui dia, qualsevol idea té seguidors, tan bons o dolents com la mateixa idea, a la xarxa. Potser les frases lapidàries d’abans son els virals d’avui en dia. La majoria no resistirien, no la pedra, ni el paper! 
Mentre es tracti de difondre missatges feministes que, per més que es multipliquin, encara són escassos; tot fa de bon aprofitar.
I és que amb el masclisme: intolerància mil milions de billons de trilions. Encara en queden que ni tan sols s’amaguen de manifestar-ho. En queden que els ho permeten i, fins i tot, qui ho troba digne de ser votat.

dimecres, 1 d’abril del 2015

Si no voleu tornar a fregar de genollons...



Si no voleu tornar a fregar de genollons... no voteu Pútrids Pocavergonyes!
Hyro és una artista urbana argentina arrelada terra enllà del meu país, sense creuar el mar o l’oceà; però tan endins que les últimes hores abans del Dia Internacional de la Dona, la van enxampar, enganxant els seus murals a les parets del metro de Madrid, parada Núñez Balboa.
  Dibuix i color, fantàstics! Però ai, pobreta! Quant al contingut, més li hauria valgut arribar-se, amb un cassigall a les parts innobles, fins a les Coves d’Altamira i deixar-les darrere les ventrades d’algun bisó, cérvol o cavall. Creieu-me, s’ho hauria passat molt millor. Perquè resulta que ella, per homenatjar les dones —en general—, ha tingut la pensada de fer quatre llastimoses al·lusions a tasques que, malauradament des dels temps dels caçadors paleolítics, han tingut el costum de fer més les dones, que els homes. És a saber: una dona netejant els plats, una dona carregant les bosses de la compra, una dona plegant les tovalles i una dona explicant un conte a un nen.
  Encara rai, que les ha dibuixades decapitades (sense cap) i podríem discutir que potser es referia a homes, amb faldilla d’estar per casa mentre feinegen.
  El cas ha estat que per twitter li han dit de tot. Però jo, astutament em pregunto: l’ha pensat ella, el contingut d’aquests dibuixos?  Artista, urbana, argentina... O li han arribat ordres de les altes esferes? Perquè estic convençuda que tant l’Esperança, com l’Anna, com la Soraya hi estan molt avesades a aquests tipus de manualitats femenines.
El projecte Línea Cero, (que no deu ser idea d’elles), vol aportar un nou valor als viatgers —aquí en diríem usuaris, no tan glamourós.  Cada nova iniciativa,  a diferents parades dels seu Orient Express underground — a l’estil Anna, vol recrear intel·lectualment els viatgers. I el que han aconseguit, ha estat enrabiar fins al moll de l’os  tots aquells homes que saben anar a comprar, netejar plats, plegar tovalles i explicar contes als seus fills. A més de regirar l’estómac a totes les besàvies, àvies, mares, filles i solteres feministes.
  He buscat per internet i si, hi ha animals descerebrats. Fàcil: aquells que no tenen cervell. Bàsicament són dos. Ens en faltaria una. Són: el peix llanceta i la vespa de mar. El primer, a sobre no té ulls. Però el segon és la troballa: tenen grups de sis ulls! I dos per tres fan sis... A part de tenir la capacitat de segregar un verí molt potent.
  Ja m’enteneu, oi? Verí, dibuixos...
I és que, no cal ser ni feminista, per saber del cert, que les feines de la llar i els fills no són responsabilitats exclusives de les dones.