Violacions i jutges

Finalment, els pervertits de La Manada són etiquetats amb el nom que els correspon: violadors. Ja ho eren, però ara ho reconeix la llei. I per això, els hi han caigut quinze anys de presó. Jo no me n’alegro, que consti. Segurament, si els deixessin escollir entre aquests quinze anys de presó i una castració química, no s’ho rumiarien ni mig minut. I si hi hagués més castracions químiques ―per què no es prova?―, es reduiria el delicte de violació.

Però justament, el que passa, és tot el contrari: augmenta el delicte Després de La Manada, el 2016, les violacions en grup van créixer exponencialment. S’han donat 104 casos ―coneguts, però no sabem res dels desconeguts―, en menys de quatre anys. Quina aberració!

A tot això, cal afegir el creixement aberrant de l’anomenat porno «gangbang». En aquest estil de degradació humana, un grup masculí, en lloc de tenir sexe «amb» una dona, el té «contra» una dona. La idea és tractar-la amb violència, penetrar-la per diverses vies i humiliar-la al màxim. I tot aquest material circula per internet, a l’abast d’adolescents. Del que no sé res és del sexe «contra» homes. Serà que les dones, en general, tenim un nivell de moral més alt?

No puc sinó pensar que estem vivint en una societat molt i molt malalta que necessita uns canvis radicals i immediats. En un món tan savi, com hi caben tants individus tan primaris?

Cal evitar aquests comportaments masculins que, partint de tares mentals individuals ―n’estic convençuda―, aconsegueixen elevar-les a col·lectives.

I no estan malalts només els violadors o els porno «gangbang». També ho estan les lleis i els individus ―majoritàriament homes (o mireu qui tenia el malvat Marchena al seu voltant)―, que les fan. I també, els que permeten que es perpetrin aquests delictes.

La mateixa justícia que van parlar d’abús, ara reconeixen la violació. Aquells jutges tenien la moral de vacances? Jo creia que aquesta havia de venir de sèrie, en el model més bàsic.

Però hi ha més aberracions: un desgraciat anomenat Francisco Serrano, que casualment és el President de Vox a Andalusia i per a mala imatge del cos jurídic, és jutge (no ho entendré per més que m’ho expliquin), ha publicat al seu facebook unes declaracions en contra de la segona sentència del Suprem.

Segons ell, «ara podrà anar a la presó fins i tot un impotent». El que és esgarrifós és que un impotent moral com ell ―i la majoria dels del seu partit―, pugui ser president d’alguna cosa.

O bé: «la diferència entre tenir sexe gratis i pagant és que gratis, et pot sortir més car». Què tenen al cap les dones que voten a Vox. Immundícia moral. Com el Serrano.

I és que, si individualment hem d’acceptar l’existència de depravats morals, al menys, caldria no fer-los presidents. I no permetre’ls legislar. Els que això permeten, també són culpables.