dissabte, 27 d’octubre de 2018

Maroto malo



Sabíeu que en portuguès, la paraula «maroto» vol dir dolent. I jo crec que els seus pares van encertar-la. I si no mireu el titular que el Secretari General del PP, Javier Maroto, ens va regalar no fa pas gaires dies arran de l’agressió que va patir una dona per retirar llaços grocs al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
En una entrevista a RNE, es va expressar ens aquests termes: «¿Por qué las asociaciones feministas condenan cualquier tipo de agresión a una mujer excepto si es producida en el entorno del soberanismo catalán?»
I jo em pregunto, com deia el meu tiet: què tindrà a veure el tocino (la família és lleidatana i és nota), amb la velocitat?
Si toca parlar de feminisme, ho fem. I si toca parlar d’agressions, també. Tant a dones agredides com a agressores.
L’agressor va declarar que la dona, abans que ell li plantés plantofada, li havia clavat «una puntada de peu als testicles». I que li havia explicat segons declaracions del marit d’ella, de C’s que els havia advertit que no llancessin els llaços a terra.
Bé, per més que un maroto tingui un càrrec de rellevància, com podria ser un secretariat general, si un no és rellevant, (perquè diu irrellevàncies) el càrrec deixa de ser rellevant.
Com passa també amb alguns dirigents polítics: si abans de saber la veritat, (o ja sabent-la) menteixen com bergants dient que la dona té el nas trencat i que necessita una operació, doncs... és delicte!
Però si a més a més, hi afegim que la dona, segons la informació recopilada per l’organització Endavant, l’endemà, va tornar a l’hospital per reclamar als metges que l’havien atès, que rectifiquessin l’informe mèdic (perquè pogués quadrar millor amb la versió de C’s), doncs jo crec que podríem parlar d’una prevaricació molt més rellevant. I la prevaricació és delicte. I és molt més rellevant si està en boca de dirigents polítics. Siguin masclistes o feministes. Tanmateix, si busqueu per les xarxes, aviat us adonareu que Maroto no destaca pel seu feminisme, sinó tot el contrari. Com quan va defensar a Rafael Hernández, portaveu del PP, per un comentari molt, molt masclista que va fer.
En fi, jo resumiria que tant el PP com Ciudadanos tenen per costum falsejar la realitat per adaptar-la a les seves necessitats. En tenim moltes proves en moltes noticies. Però que, a més a més, vulguin barrejar-hi el feminisme (essent bàsicament masclistes), perquè creuen que en poden treure rèdits polítics, encara els fa més irrellevants.

I és que si la «gimnasia» és «gimnasia» i no magnèsia, cal distingir perfectament entre feminisme i independentisme. Encara que potser caldria fer una estadística per saber quants masclistes poden quedar al PP més C’s i a l’independentisme. Seria interessant, oi?








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada