Aquest
terrible pecat ―i greu
injustícia― no pot ser obra,
només d’una ment masclista. També sorgeix d’una ment malalta i
dolenta. Però es veu que no és obra d’una sola ment sinó de tots
els responsables de la gestió educativa de la Universitat Mèdica de
Tòquio.
Ja
sabem que la societat japonesa ha estat i continua sent, encara, una
societat patriarcal en què les dones es consideren subordinades als
homes. La nipona, és una cultura mil·lenària on la figura femenina
sempre ha estat relegada a un segon pla. Japó és la tercera
economia més gran del món. Però, segons el Fòrum Econòmic
Mundial, ocupa el lloc 104 en el rànquing d’igualtat de gènere,
realitzat entre 147 països.
L’equip
directiu d’aquesta Universitat ―per
cert, una de les més bones del país―,
en veure que les classes se’ls començaven a emplenar de noies
llestes, treballadores, voluntarioses, perseverants... no van tenir
sinó la perversa idea de baixar-los les notes a elles i apujar-les a
ells perquè, no tenint tan imbuïdes les qualitats de la voluntat i
l’esforç, ells anaven quedant endarrere.
Vaja,
que les autoritats japoneses volien tenir més metges que metgesses!
Horrible iniquitat!
A
Catalunya, a la
fornada de metges que van acabar l’any 2013, a l’orla del meu
fill, he pogut comptar-hi 106 noies i només 47 nois. Al Japó deuria
passar més o menys el mateix i, els responsables, van tirar pel dret
per afavorir els homes. Com es pot estar al capdavant d’una gestió
educativa amb aquesta malsana educació?
Bé,
de fet, allà a les Espanyes, ja sabem que pots aprovar carreres de
dret, si ets del PP (i perquè no en sabem mes cassos), quasi en un
temps rècord de 7 mesos i, quasi, sense ni passar per les classes,
ni fer exàmens ni presentar els treballs. Però Espanya té figues
d’un altre paner. Ells no ho fan per masclisme, perquè a les
dones, de les que són de la seva corda, també els hi regalen
títols. La pàtria ho fa per patriotisme, perquè tots hi surtin
guanyant. Penós!
Tanmateix,
les respostes als semblants delictes han estat ben dissemblants.
Allí, a la Meseta, treuen pit, giren la troca i acaben incriminant
als que els contradiuen.
En
canvi al Japó, per la foto que s’adjunta a la notícia, podem
veure dos dels responsables, davant d’un nombrós públic, amb el
cap acotat i demanant disculpes a tota la societat. Encara que no hi
diu que els hagin dimitit. Potser perquè són homes...
Una
noia de les noies japoneses afectades va declarar: «vaig ignorar els
meus pares que em van dir que les dones no pertanyien a l’àmbit
acadèmic... i vaig anar a la millor universitat del país...
l’enemic no el tenia a casa, sinó a tota la societat» I va
afegir: «en les entrevistes de feina em deien: si fossis un home, et
contractaríem ara mateix»
I
és que el coneixement no distingeix entre homes i dones. Però la
voluntat i l’esforç potser sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada