Aixelles peludes

Una solemne niciesa comparada amb els greus problemes que té el masclisme en ple segle XXI. Però un pessiguet més dins les nafres.

El masclisme aquell que sembla que no hi sigui però hi és, també ens ha fet anar, a les dones, pel pedregar. La majoria de dones se senten impel·lides a depilar-se i la majoria d’homes reculen davant de la cera bullent. Tanmateix, cal ser justos i comentar que no fa gaires dies, la meva filla em va passar un vídeo, Project Body Hair by Billie, on per primera vegada, una marca de maquinetes depiladores, presentava un anunci amb dues noies deixant en evidència que depilar-se és una opció. No pas una obligació. I és molt d’agrair. Però jo hi veig una trampeta: les dues noies són molt maques i llueixen molt bé; la gespa de les seves cames és d’un ros tirant a invisible i, sota l’aixella no hi tenen cap plat de fideus sinó més aviat una tapeta de rovell d’ou ratllat.

I les dones que som d’una generació, majoritàriament, vàrem créixer tenint la depilació com un ingredient bàsic de la nostra imprescindible higiene. És més, en el meu cas, inútil per a les qüestions de decoració femenina, amb el primer sou oficial a la butxaca, vaig anar a espetegar a l’estètica menys indolora del barri per necessitat. Penseu-hi i m’entendreu: tots el veïns descobrint-me per l’olor, necessitat d’uns contorsionismes que el meu cos es negava a materialitzar, cinquanta mil pessics auto infligits per cama i deu mil per aixella, brutícia arreu pel lavabo, estris per netejar...

Hi ha homes que pugen al bus, sense mànigues i amb un plat d’espaguetis regalimant suor, prop dels narius. Llavors, a mi, se m’arremolinen, involuntàriament, unes ganes terribles de perbocar i no em queda cap més remei que perdre el viatge. I si els espaguetis són de color rosa o de rovell d’ou, tinc el mateix problema. Tanmateix, potser amb la nova proposta, hauré d’acostumar l’estómac a molts tipus d’ingestes indigestes.

Crec, però, que caldria tenir en compte que una decisió individual, lluïda fora de l’àmbit personal, pot resultar incòmoda o molesta. I cal tenir present el pròxim. Perquè tothom té dret a poder acabar el seu trajecte de bus.

I a la feina, els espaguetis fora del tàper, també poden causar faltar de concentració.

Les aixelles peludes, siguin masculines o femenines, són de mal veure i pitjor olorar. El masclisme ha estat poc exigent amb els homes i els espaguetis ens han fet passar molt males estones. Per que afegir-ne més? Si amb una hora al mes n’hi ha prou! Ara que anàvem tant bé! Molts homes, fins i tot, es depilen les cames ni que sigui per córrer millor.

I és que si la depilació masculina o femenina pot ser una opció, l’educació de tenir en compte el proïsme hauria de ser un valor universal. Però, com lligar-ho tot? El meu nas no és ningú per exigir aixelles depilades!