Es poden aguantar encara presidents masclistes?

Tot i representar una tragèdia i una òbvia i evident vergonya, es veu que sí. El president filipí, em fa pensar en el país del costat. No pas perquè aquest mandatari i alguns de l’altre país s’assemblin en el blanc de les ninetes dels seus ulls o en el negre del seus cabells, no. Sinó perquè poden dir bestieses contra les dones ( o contra qui sigui), i ningú no els farà dimitir.

L’última afirmació de Rodrigo Duterte, president de les Filipines, ha fet enfadar el món sencer. I no és del tot fàcil, perquè estan passant barbaritats arreu. Però tots seguim fent dinars de diumenge, intentem dormir i, de tant en tant, fins i tot, anem al cinema.

Ara, si algú és masclista i se’n vanta, perquè a més a més, s’és curt de gambals i amoral, com el tal Duterte, et pots posar en contra uns 6.000 milions de persones tirant a la baixa.

Duterte, en un acte oficial a Davao, a l’Illa de Mindanao, per justificar el terrible augment de les violacions en aquesta ciutat, va tenir els sants dallonsis de dir que «si hi ha moltes dones maques, hi haurà moltes violacions».

I em pregunto: ens estarà proposant d’esguerrar totes les noies boniques?

A veure, Duterte i tots els de la teva corda! El que cal és sancionar els violadors. Ja n’hi ha prou de fer culpables les víctimes!

Per si voleu acabar d’arrodonir el perfil d’aquest impresentable misogin, us puc explicar que al febrer d’aquest any va instar els militars de l’exèrcit filipí a disparar a la vagina de les guerrilleres comunistes perquè no poguessin procrear. No arriba ni al perfil d’homo sapiens.

Al juny, també en públic, va intimidar una noia perquè li fes un petó als llavis.

I temps enrere, va oferir quaranta-dues verges a cada turista que visités les Filipines. Ja n’hi ha prou, oi? Si tingués emoticones, n’hi posaria de molt escaients.

I tot això de les noies maques, seguint la línia de fer culpables les víctimes, ho va dir perquè Davao és una de les ciutats amb més casos d’agressions sexuals, amb un total de quaranta-dues durant el segon trimestre de 2018.

A Catalunya ―amb un total de seixanta-quatre ciutats―es denuncien dues agressions diàries. A Espanya, n’hi ha tres per dia.

Si la justícia fos justa, equànime, ètica, pietosa, comprensiva... i no parcial ni amoral, els polítics que diguessin bestieses, com a mínim, haurien de dimitir. I els casos de masclisme i altres injustícies anirien clarament a la baixa.

I és que si el que interessa, de veritat, és aconseguir justícia i dirigents dignes, per què no lluitem tots per una justícia justa?