Hi
ha dones, donetes i donasses, que deia la Marta Pessarrodona al seu
llibre sobre dones catalanes de gran vàlua. Donasses com Caterina
Albert, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Frederica Montseny,
Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig... entre
d’altres.
Pedro
Sánchez ha configurat el govern més paritari de la història però,
ha tingut realment voluntat de creure en les capacitats del tarannà
femení? Després de parlar amb tanta ràbia de Catalunya, el crec
capaç de moltes ràbies. De l’ús «torticero» de la política
per al «suyo beneficio propio».
Sánchez
té una esposa ―amb la qual
espero sigui molt feliç―,
però a la que jo posaria en una llista negra en una casella de dones
de poca vàlua. Casualment, va rebre dotze milions de diners públics
del PP per a la seva empresa vinculada al món de les ONG (i
esquitxada per l’escàndol d’Oxfam). A canvi, Sánchez va
facilitar a Rajoy més d’un abús escandalós... Així, no!
La
majoria de les dones del seu govern també han d’anar a la llista
negra. Encara que no tan fastigosa com la Borrell, Grande- Marlaska i
el màxim dimitit després d’una setmana. Però l’existència de
dimonis no dóna per bons els malintencionats.
Carmen
Calvo, doctora en Dret Constitucional ha estat
una de les negociadores de l'aplicació del 155 amb el govern del PP.
Així, no!
Nadia Calviño, avala Ana Botín, important accionista de Prisa i
primer poder econòmic d’Espanya. Així, no!
M. Jesús Montero, consellera del govern andalús dels ERE falsos i
denunciada per prevaricació. Així, no!
Teresa Ribera, la nova ministra de Medi Ambient (!!!!) va considerar
que la planta Castor no necessitava cap estudi d'impacte
ambiental per tirar endavant. Així, no!
Carmen Montón es veu que col·locava socialistes, entre ells, el
seu marit com a director gerent de l’empresa Egevasa. Així, no!
Dolores Delgado, ministra de Justícia (!!!) es dedicava a
il·legalitzar partits quan era fiscal de l’Audiència Nacional.
Així, no!
Margarita Robles implicada en un cas de nadons robats. Així, no!
Així, d’onze dones, en queden quatre, com diuen en la seva
llengua «limpias de polvo y paja»: Magda Valerio, Reyes Maroto,
Isabel Celaá i Meritxell Batet (que creu que apropar els presos no
està en mans de l’Executiu, tot i que sembla que no sigui tan
clar). Doncs així tampoc Meritxell, són companys teus de feina! No
els tens cap afecte? No et fan patir els seus fills petits?
Només tres!
Sánchez és feminista o mal polític? El feminisme és un concepte
que es porta al cervell, però també i principalment, al cor. Al
país de la perversitat i la corrupció, un maliciós amb ganes, pot
ser amic del rei.
I és que no és bo aprofitar un fals feminisme per passar per menys
dolent. Els coixos es veuen a venir de lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada