dissabte, 7 de juliol de 2018

Monges als confessionaris



Valguem Déu, quin Déu més masclista! O ves a saber si és culpa d’alguns creients que només ho aparenten amb riques vestidures però s’obliden, entre altres coses, de les dones. Com un assidu d’aquestes pàgines: el bisbe de Còrdova (que es va negar a apartar de les seves funcions, un capellà condemnat per l’Audiència, per haver abusat d’una nena... això, per dir-ne alguna); o el també masclista, el burgés Rouco Varela, aquell de l’àtic luxós, carregat de «perles» contra les dones. Amb gent així, ni aquest sant pare bondadós, pot aconseguir res.
L’Església té infinitat de greuges contra les dones. I si el govern de Sánchez i Torra ja tenen paritat, per què no en poden tenir les monges? Per què no poden dir missa ni confessar?
Ingelberga, l’última abadessa de Sant Joan de les Abadesses, tenia grans dots de gerent i el seu monestir va reeixir per damunt de molts altres que només eren masculins. Tant va ser així que els seus germanastres van acusar-la de tot el que us pugueu imaginar i més. I van titllar la comunitat de «meretrius de Venus» per poder prendre-li béns, terres i poder. I el germanastre gran, en Bernat Tallaferro era un violent guerrer, però l’altre era l’Abat Oliba, home d’església i persona de gran influència en la seva època. Van prendre-li i el papa Benet VIII va consentir-ho.
Què no hem fet les dones perquè els homes ens hagin trepitjat tant? Deixar-los abusar del seu poder! Quin? El de la força física? Perquè no entenc cap altre poder en que puguin ser superiors per mitjana.
A la meva mare, quan era petita li explicaven un conte per justificar la idea que les dones no podien confessar: un bisbe deixava un paquet a unes monges perquè li guardessin. No poden aguantar la curiositat, van obrir-lo i un ocellet se’ls va escapar (que si encara respirava deuria tenir les ales atrofiades, però...)
Qui ho ha dit que les dones són més curioses que els homes i que no saben aguantar un secret? La política, farcida d’homes, ha estat sempre plena de traïcions!
Per què a 2018, quan hi ha molts estudis que parlen de l’empatia de les dones, de les seves capacitats quant a comprensió del dolor aliè o del seu tarannà conciliador, encara no poden ser valorades com a receptores dels pecats de les dones, al menys? Per què s’ha de seguir tolerant que als homes no els pugui confessar una dona i les dones hagin d’explicar els seus pecats a un home que no té ni idea de la sensibilitat femenina? Perquè amb això sí que podríem estar d’acord, oi? Els capellans, entenen bé una esposa i mare quan no són ni esposos ni pares?
I és que l’Església hauria de fer examen de consciència, reflexionar sobre els seus pecats i fer propòsit d’esmena: valorant les dones per totes les seves virtuts i atorgant-los-hi els drets que, per mèrits, es mereixen.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada