dissabte, 28 de juliol de 2018

Els anticonceptius són discriminatoris?



Fa pocs dies vaig llegir aquest tuit: «Un hombre puede embarazar a 360 mujeres en un año, mientras una mujer solo puede quedar en cinta una vez al año. No creen ustedes que el enfoque de los anticonceptivos debería ser hacia los hombres en vez de hacia las mujeres???»
No creieu que amb una bona dieta i molt d’exercici un fornit i vigorós mascle podria superar aquest record guiness? En fi, bona exageració! Però il·lustrativa del significat que vol portar a reflexió.
Estava escrit per un home i ja podeu imaginar que l’expressió «quedar en cinta» va provocar no poques burles. Deu tenir la padrina viva, el xicot! A casa, deien estat de bona esperança, molt més poètic.
Hi ha, homes sobretot, que argüeixen que als anys seixanta va ser més fàcil controlar un òvul que milions d’espermatozoides. Però si no m’he descomptat, des dels anys seixanta han passat uns cinquanta anys.
No pretenc fer cap anàlisi científica, òbviament; només reflexionar una mica sobre la possibilitat d’un cert masclisme (sent ben generosa), en les opcions que ofereix el mercat per no quedar embarassats.
Tothom sap que l’anticonceptiu masculí per excel·lència és el preservatiu. Doncs bé, tot sovint escoltem noies o dones que es queixen de que les seves parelles, a vegades, se’ls treuen. Lleig. Poca confiança!
Algunes dades: ús del preservatiu: 31’3%; de la píndola, 16’2%; la vasectomia, un 7’2%.
Per què no està comercialitzada la píndola masculina?
Quan va sortir la possibilitat d’una píndola masculina es va descartar perquè tenia tres efectes secundaris. Aquí les dones es van empipar amb raó. Sabeu quants efectes secundaris té la píndola femenina? En diré només uns quants: augment del risc de trombosi venosa (especialment en fumadores), augment del risc d’infart de miocardi, alteracions de la menstruació (pot arribar a desaparèixer), cefalees, mareigs, nàusees, dolor mamari, canvis de pes i d’humor... I en són molts més.
No es pas que les dones vulguem cap mal afegit als homes, és clar, però tampoc els volem patir nosaltres. Nosaltres que ja hem de donar a llum i viure nou mesos amb un embrió que es convertirà en nadó d’uns, pel cap baix, tres quilos. I que, aquí sí que es poètic, haurem de donar a llum.
Potser sí que s’ha treballat poc en el camp de l’anticoncepció masculina... Perquè repartir una mica la responsabilitat d’engendrar fills no seria pas cap discriminació.
I és que cal tenir en compte que un embaràs és cosa de dos. Però potser és massa tenir...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada