dimarts, 24 de juliol de 2018

Prostitució o violació?



Aquesta setmana, la filòloga basca Maria Colera professora de Literatura Basca a la Universitat de Barcelona, traductora, membre del grup Endavant i feminista―, ens ha proposat un reflexió sobre la prostitució. Tema complex i polièdric.
Però podríem reduir a tres les tan variades posicions. Una, el regulacionisme, considera la prostitució com una feina més i vol legalitzar-la per tal de garantir els drets de les treballadores sexuals. Cal tenir en compte, però, que els països que han regularitzat la prostitució, s’han convertit també en proxenetes ja que ells també n’obtenen un benefici gràcies als impostos que recapten. No serà que els dinerons també els venen bé? O creieu que ho proposen pensant en ajudar les dones?
Seria bo recordar aquí aquells versos de sor Juana Inés de la Cruz: ¿O cuál es mas de culpar/ ... / la que peca por la paga/ o el que paga por pecar?/ Pensem que era monja (perquè la seva saviesa feia por i ràbia als homes de la seva època) i que el concepte de pecat també és complex i polièdric.
La segona opció és la del prohibicionisme, que persegueix l’exercici de la prostitució i criminalitza les dones prostituïdes. No diu que els homes es prostitueixin, només parla de les dones prostituïdes i dels seus serveis.
La tercera és la de l’abolicionisme, que pretén posar fi a la demanda de prostitució i oferir alternatives i acompanyament a les dones que s’hi dediquen. Aquesta sí, penalitza proxenetes i puters.
El sexe no és cap dret. Mai ningú no s’ha mort per no tenir sexe. Però, quins són els ingredients bàsics per a unes relacions satisfactòries? Ni més ni menys que el desig mutu i la reciprocitat. En les transaccions de domini i pagament l’únic desig prevalent és el masculí. I la reciprocitat és nul·la. Qui regalaria el seu cos, sense desig ni afecte si no fos pels diners? També n’hi ha, d’homes prostituïts però no és tan palesa la situació de domini.
A Spalumi, «El mayor foro de putas de Espanya», hi podem trobar una llista dels diferents serveis que els homes reclamen a les dones. Llegint-ne tres o quatre n’he tingut prou. Però m’ha cridat molt l’atenció aquest: fel·lació amb noia agafada pels cabells, sota domini total de l’home que li tapa el nas perquè no pugui respirar mentre... Us imagineu alguna dona fent això a un home?
HI ha dones que segueixen defensant la prostitució basant-se en la idea que ho accepten lliurement. De veritat? Que no ho fan per diners?
Crec que seria bo adonar-nos que la prostitució té molt a veure amb el problema de la feminització de la pobresa. I ens cal plantejar-nos per què, quan estem parlant de construir una societat igualitària, cada cop hi ha més puters i, cada cop, són més joves.
I és que no ens adonem prou bé que, qualsevol acte de prostitució, sense haver-hi els diners pel mig, seria un acte de violació. Els fets són els mateixos perquè el consentiment només és passiu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada