Alguna idiota se’ls posarà!

Resulta que una empresa nord-americana, sense sentit de la decència en cap sentit, acaba de presentar un nou model de pantalons texans per a dones que molts jutges espanyols qualificarien de delicte moral i els embargaria les finances.

Si mireu per les xarxes, podreu comprovar que de les parts essencials d’uns texans només conserven les costures, les butxaques i la cremallera! Mireu-ho, de veritat. Si es poguessin aguantar drets per bruts, veuríeu com uns texans retallats a tocar de les costures. Tot i que s’ha de reconèixer que, als genolls, també els han deixat una tireta de roba. Es veu que d’això se’n diu estil.

Han aixecat molta polseguera a les xarxes perquè posar-te aquests texans, és com anar mig nua. Perquè no són pantalons, encara que els vulguin colar com a tals, són unes quantes costures, subjectades als malucs, dues butxaques de cotó rústec —aquestes sí que són grans perquè han de tapar una micona les calces només per la part del davant—, i una cremallera. Per acabar de tractar-nos com a idiotes, a les dones, tenen un preu molt ajustat. Posem que, amb generositat, una cremallera pot valdre deu euros; dues butxaques a tres euros cada una i les costures a cinc cèntims cada deu centímetres, podrien arribar, a tot estirar a uns vint-i-cinc euros. Doncs, no! L’empresa Carmar Denim té els sants «daixonsis» de vendre’ls a cent seixanta-vuit dòlars!

Per això he dit «idiota» a qui es deixi enganyar. A l’hivern de Nova York segur que hauran d’hivernar i no seran útils ni per a totes les temporades.

Al menys haguessin presentat el mateix model per a homes! Perquè a ells encara els seguirien resultant pràctics perquè a l’hora d’anar al lavabo tampoc els caldria abaixar la cremallera. Només una giragonsa de penis i llestos! Però no, ells amb els «daixonsis» ben tapadets! A una empresa masclista no els hauríem de comprar ni el paper d’embolicar!

L’única avantatge que se m’acut d’aquests texans és que gasten poc armari. En aquest sentit, sí que poden ser útils.

A més, si hem de fer cas a Chip Bergh, l’amo dels Levi’s, els texans s’han de rentar tan poc com es pugui, Només en cas de taca o pudor extrema. I ell aconsella posar-los al congelador, perquè el fred extrem mata els bacteris i els mantenen en bon estat. I com que són tan poca cosa, dins d’un tàper petit de sopa, en un calaix de congelar, n’hi caben, pel cap baix, uns vint-i-cinc. Cosa molt útil per descongestionar armaris de compradores compulsives.

I és que cal demostrar que les dones som més llestes que els depredadors comercials que endeguen campanyes de màrqueting per vendre’ns el que els dona la gana. Si no són texans, no els comprem com a texans. Ni com a res!