dimarts, 29 de maig de 2018

Sextorsió i el gigoló de Barcelona



Estem mancades de senderi, les dones? Es veu que quan hi ha sentiments pel mig, perdem l’oremus. Viure intensament l’amor és genial, però mai serà bo si, a canvi, ens hem de convertir en víctimes.
Les anomenades «sextorsions» són diferents tipus de xantatge que afecten especialment les noies.
Es contacta per les xarxes i ell normalment un home que ja ha deixat «l’edat del gall d’indi» enterrada, proposa compartir fotos de caire sexual. Les noietes amb l’edat de cap de pardal, envien fotos reals mentre ells que tampoc cap estadística ens assegura que el seu coeficient intel·lectual sigui clarament superior, les envien falses. Llavors, quan es troben, ells amenacen la noieta de difondre les imatges, si no accedeixen a tenir relacions sexuals. I tot plegat, pot derivar en casos de «ciberassetjament» sexual. Tant és així que, fins i tot, els Mossos han demanat que no s’envien per les xarxes aquests tipus de fotos.
Un cas prou clar de víctimes femenines per les xarxes és el del gigoló de Barcelona que va ser detingut el mes passat. Però va ser posat en llibertat amb càrrecs perquè en aquest país l’empresonament no s’até a raons ètiques ni morals.
El tal gigoló, de 36 anys, amb una excel·lent presència física i amb grans capacitats per entabanar, seduïa les seves víctimes fent-se passar per advocat, inversor de borsa i, fins i tot, com a fill del prestigiós cirurgià plàstic, el doctor Planas. Es dedicava a dones de mitjana edat que, per les xarxes, deduïa eren persones vulnerables. Quan els feia creure que eren la dona de la seva vida, els demanava diners, joies, objectes de valor i fins i tot targetes de crèdit.
Algunes d’aquestes víctimes eren dones preparades amb professions lliberals: advocades i psicòlogues. En el segon cas, em va sorprendre més perquè sí haurien de saber descobrir els entabanadors. Però és així, les dones estimem fins a les últimes conseqüències i els abusadors se n’aprofiten sense pietat.
Aquest malànima els feia firmar contractes de devolució com si fossin legals, dels objectes que aconseguia sostreure’ls i se’ls revenia a Wallapop. Un cotxe per seixanta mil euros, una bicicleta per vuit-cents... A la majoria aconseguia treure’ls entre mil i dos mil euros.
Per què les dones caiem de quatre potes en aquestes trampes? Se’m fa difícil de trobar una raó acceptable. Estimem tan intensament que la generositat forma part del sentiment. I una qualitat tan bona, se’ns gira en contra com moltes altres situacions, només pel fet de ser donesi ens fa més mal que dubtar d’un individu perillós.
I és que els paranys de l’amor són molt dolorosos i a les dones ens calen GPS molt potents per no passar de ser les més boniques i adorades, a estafades amb traïdoria i sense ni un gram d’afecte.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada