Ser dona és molt més car que
ser home! Sense comptar que anar de part té un cost elevadíssim per
al cos ―a
part de l’odiós exercici imprescindible per a mig recuperar la
figura. I tot això,
sense comptar la menopausa, que és vessar-se a doll, fins i tot a
l’hivern.
Resulta que a alguns països
europeus, com Catalunya, l’anomenada taxa rosa ―l’augment
de preu d’un producte etiquetat com a femení―,
fa que les dones hàgim de pagar entre un 20% i un 50% més cars uns
vuit-cents productes. Per exemple, al
Lidl, la seva marca Cien Men ofereix 12 unitats de fulles d'afaitar
per 99 cèntims. Però el paquet de Cien Lady que té el mateix preu
només porta 6 unitats. Per tant, és un increment del 100%! Quina
barbaritat!
La
FACUA, l’associació que vetlla per als consumidors, alerta que
determinades marques fan pagar un 17% més a les dones que als homes.
I considera que Carrefour, Dia i Lidl estan cometent un delicte de
publicitat enganyosa, a més d’incórrer en un delicte de
discriminació de gènere ja que etiqueten aquests productes en color
rosa.
Tanmateix,
tot i enganyar i discriminar, cap dels seus directius encara no han
pagat cap multa i no han estat empresonats. Perquè desafavorir tan
descaradament les dones no és delicte d’odi, ni de malversació.
Si
la
vida d’una dona és
més cara (posem de mitja un 32% més)
i hi afegim el problema de l’anomenada escletxa salarial (un 23%
menys de paga per la mateixa feina, que
pot representar, segons càlculs d’experts uns 6000€
menys
per any),
això podria
suposar que,
pel cap baix, algunes dones poden arribar a perdre uns 12.000 €
per any. Una altra
barbaritat!
Fixeu-vos-hi
d’una manera pràctica: 12.000
€
a
l’any per 38 anys de vida laboral, ens escup una pèrdua de 456
000€ per vida! Un magnífic xalet a la Costa Brava!
I
després, moltes vegades, ha de
ser dit que són els homes els que s’encarreguen de l’economia
familiar. Si a les dones no ens estafessin tant, hi podríem aportar
un segon habitatge!
Ens
cal estar al cas i protestar molt. Molt! Per què a les dones per
tallar els cabells, a la
perruqueria, ens cobren uns 30€ i als homes només uns 17€? Tenen
menys cabells? No!
Però ja ens ho han colat! Pel
cap baix, si cal tallar els cabells dos cops a l’any, amb una mitja
de 80 anys per vida,
són unes
160 vegades. Que vol dir, amb una diferència de 13€ per vegada,
uns 2000€ més. Un bon sofà pel xalet!
I
és que, acudits a part, cal
anar denunciant aquest impost ocult i discriminatori. Afortunadament,
a Catalunya, la lluita contra
la taxa rosa comença a prendre volada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada