Les dones dormim amb l’enemic

Ei, que no és una afirmació meva, sinó de l’escriptora novaiorquesa Vivian Gornick —que ja era feminista abans de néixer jo, No fa gaires dies, va passar per Barcelona per parlar de la seva obra. El seu primer llibre, Vincles ferotges s’ha posat de moda quan ja fa més de trenta anys que el va publicar. Ja ho té això, el fet literari: del ni cas (ves a saber per què) al traduït a vuit països diferents. A ella encara li estranya, però creu que és pel nou auge del feminisme. Es tracta d’unes memòries sobre la ferotgia del vincle matern que va haver de viure: una mare vídua que va convertir el seu dolor per la falta del marit en una professió de més de trenta anys. I aquell mal viure, li va modelar la personalitat, a ella.

Vivian explicava que la seva mare li va transmetre la idea que l’amor ho és tot. I ella va haver d’aprendre que no perquè l’amor li empresonava (a ella i a totes) la ment i l’esperit. I que la feina és més important que l'amor.

El concepte d'assetjament sexual no és una modernitat de fa set estius, ja va ser formulat per una dona a Washington fa 50 anys. I les dones d'avui estan furioses perquè no s’ha avançat prou. Li sembla que les de 30 i 40 anys volen sang, volen tallar el cap als homes.

Diu que hi ha dos fets cabdals que han marcat els últims temps: el cas del depredador sexual Harvey Weinstein i la seva lògica resposta amb la campanya del #MeToo i els horrors del masclista Donald Trump. I els dos han fet explotar les dones feministes amb raó.

El feminisme és una de les revolucions més llargues i difícils de resoldre. Només cal veure els insults que la pobra escriptora ha rebut a l’article del Cultura viva Catorze. N’hi ha un d’especialment tòxic que es pregunta si és una dona «bollera» (ho diu amb aquest menyspreu i molt probablement ni li arriba a la sola de la sabata) o és una nècia. Ha de ser molt brillant perquè li publiquin un llibre no sols al seu país sinó també en altres vuit! Però potser no ha entès el que ha llegit o no s’hi ha fixat o no ho vol acceptar... Per què? No ho sabrem, però cap resposta enfila bondat o comprensió.

Vivian Gornick creu que fins i tot, la revolució feminista és més difícil que la dels blancs i els negres. El feminisme avança poc perquè les dones dormim amb l’enemic. I tanta intimitat compartida complica la possibilitat d'avançar.

Jo no tinc la sensació de dormir amb cap enemic, és clar. Tot el contrari. Però sóc capaç d’entendre el que ella ens vol explicar: com rebel·lar-te contra els homes, en general, tot estimant un home concret?

I és que l’amor que ens han venut —el que li van vendre a ella—, com si fos allò més important de la nostra vida, tot i ser essencial, no ens ha d’impedir reclamar paritat. Perquè si ells també ens estimen, per què no ens reconeixen com a iguals? Cal seguir lluitant amb tenacitat i sense agafar vacances.