Set a sis!

Ja tenim govern paritari! Quasi! Per un gol! Jo hi hauria afegit una conselleria, alguna cosa com Conselleria de la Paciència i l’Empatia, presidida per una dona i hauria empatat. Tot i que també sóc capaç d’imaginar molts homes, potser un 90% i força dones, potser un 50%, dient aquelles idees típiques de ja podeu estar contentes, ja teniu paritat...

La paritat es defineix com la igualtat entre dos termes, dos graus. I siguem termes o graus, els homes i les dones, encara no hem atrapat la igualtat, a Catalunya. Però a Madrid ―quan vaig escriure aquest article la setmana passada, encara menys! El resultat del partit era molt més desproporcionat: 9 a 6! Com al de la senyora Merkel, però ella sola, potser, empata la desproporció!

I sí que estem contentes! Clar que sí! Ha estat el primer govern paritari i, a més a més, amb carteres tan importants com Salut, Cultura i Justícia... entre d’altres. I totes elles, les dones, no les carteres, tenen uns currículums espectaculars. Potser el més prodigiós sembla el d’Elsa Artadi, però cal fixar-se en el detall que no té parella, ni fills i, crec recordar que, en una entrevista, va comentar que hi havia renunciat per dedicar-se a la seva professió, que li encanta i la motiva moltíssim. I crec, doncs, que com més paritat en les empreses, menys fills tindran les dones capdavanteres. Perquè a la paritat cal afegir-hi la conciliació. I encara està tot molt verd.

Ara potser m’equivocaré, però també crec que el MHP Quim Torra va plantejar, en primera instància, un govern completament desempatat perquè tenia una altra prioritat: restituir la dignitat catalana. Ja sabia amb qui se la jugava. I ho va fer sabent que li plourien crítiques d’ambdues bandes: els unionistes i les dones. Es va oblidar de la paritat? No ho crec, va lluitar per la causa catalana. I les dones li van saltar a la jugular. Crec que també ho havien de fer. Al menys queixar-se. I suposo que el MHP Quim Torra, sabedor de les males arts del govern de Rajoy i dels seus sequaços, ja era prou conscient que no li permetrien investir qui ell volia i, llavors, podria restituir a les dones, els drets que els hi havia manllevat.

Tanmateix, també cal afegir i recordar que durant els dies de la formació de govern, es comentava que era difícil d’aconseguir l’acceptació de conselleries per part de les dones. És un govern que afronta molts riscos. A més a més, algunes situacions familiars encara ho dificulten més.

Només cal mirar els programes de contertulians. Com a l’hora de fer l’esmorzar: a Els Matins, fins i tot ens podem trobar amb un 5 a 1! En canvi, quan ja tot està recollit, al Més 324, hi ha força paritat.

I és que la dificultat no ens pot espantar. Cal treballar i apostar per la mirada femenina tant en governs o programes de contertulians, com en qualsevol aspecte important de la vida.