dissabte, 14 de desembre del 2019

Les germanes Brontë



Van néixer a principis del segle XIX, quan encara el romanticisme era ben viu. Charlotte neix el 1816, Emily el 1818 i Anne el 1820, quan encara viuen, per exemple, Byron i Goethe i Mary Shelley acaba de publicar el seu Frankenstein.
Les seves vides va ser molt tràgiques. Se’ls va morir la mare quan eren molt petites. Després dues germanes més i finalment, als 30 anys, per culpa de l’alcohol i l’opi, el germà que havia de ser la salvació de la família.
El seu pare, un pastor anglicà, era un home fred i molt esquerp. Però els va proporcionar una activitat intel·lectual insòlita per a les dones de la seva època. Els va deixar llegir, fins i tot, els diaris de Londres i els clàssics. Així, van forjar la seva cultura i van adquirir opinions pròpies.
A les dones de l’època victoriana només se les preparava per al casament (però elles no tenien dot ni eren boniques) o per a fer d’institutrius. Dues d’elles, que eren una mica més sociables, la Charlotte i l’Anne van intentar fer d’institutrius, però es van sentir molt menyspreades (quan eren molt més cultes que qui les llogava).
Charlotte, desesperada perquè no podia portar a terme el seu somni de ser escriptora, va proposar a les seves germanes de publicar evidentment amb pseudònim masculí un recull de les poesies que havien escrit des de jovenetes. Van rebre bones crítiques però només va vendre tres exemplars.
Llavors, la mateixa Charlotte, els va proposar d’escriure novel·la. Ella va escriure Jane Eyre; Emily, Cims borrascosos i Anne, Agnes Grey. Les tres obres tenen moltes anècdotes personals. I també van ser publicades amb pseudònim. Però van ser molt criticades perquè les dones que hi apareixien no eren passives ni sumisses. Tenien anhels i eren rebels. Anne, encara escriuria La inquilina de Wildfell Hall, sobre el dret d’una dona casada a separar-se del seu marit maltractador. Un tema molt avançat per l’època.
Emily i Anne també van morir molt joves de tuberculosi i, llavors, Charlotte, va decidir revelar els veritables noms de les autores de les novel·les. Tant Emily com Anne van haver d’esperar que passessin els anys perquè les seves obres fossin reconegudes. Charlotte va aconseguir un cert renom en vida i això li va permetre casar-se. Tenia trenta-set anys. Però en pocs mesos va morir per complicacions en l’embaràs.
Unes vides tràgiques tan sols amorosides per l’ànsia i el plaer d’escriure les seves obres. Però que ni tan sols van poder gaudir en vida (per aconseguir els diners que tanta falta els feien), de l’èxit que després varen tenir.
I és que si, encara ara, les dones pateixen molts desavantatges, a principis del XIX, ser dona sense mare, pobra, poc agraciada, malaltissa, instruïda i amb ganes d’escriure era, sens dubte, una desgràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada