Tots coneixem grans feministes
que han lluitat per aconseguir millorar la vida de les dones. Per
fer-la més digna, més paritària. Perquè no hagin de carretejar
amb tots els greuges que des d’Eva i la costella, la culpa i i
l’esca del pecat, passant per
casar-les
amb energúmens i
aconseguir més terres, per morir-se
de tants parts... a convertir-se
en víctimes
violades la nit de noces,
a perdre el seu cognom, a necessitar
pseudònims per ser reconegudes, a no tenir vot com si no fossin
essers
humans, a ser violades per amos
o fills
de les cases on servien, a no aconseguir feines sense
abusos
sexuals, a perdre-les en cas de no accedir-hi,
a tenir fills un darrera l’altre...
i anar fent llista fins a
arribar a les 49 dones que aquest 2019, ja
han estat assassinades per homes.
El
moviment feminista, fundat el 1848, té com a primera gran dona a
Simone de Beauvoir.
Però
al
nostre país també
tenim bones feministes.
Com
Isabel
de Villena, que
va escriure la primera
obra feminista en català. O
Frederica Montseny, política
anarquista
i feminista que
fou la primera dona ministra d'Espanya. O
Dolors Monserdà, escriptora
feminista i
primera dona a presidir els Jocs
Florals. O Francesca
Bonnemaison, promotora de l’educació popular femenina. O
Maria Aurèlia Capmany, escriptora que inicià el feminisme
antifranquista. O...
A
Solsona, la causa feminista també té les seves defensores en
el col·lectiu Grup
de Gèneres del Solsonès.
I cal lloar-les, aquestes
dones,
perquè mica a mica, van omplint la pica. Tanmateix, el col·lectiu
no és exclusivament femení.
Tots
plegats, encara que les dones s’hi esgarrinxen més la pell,
lluiten per aconseguir un món on les diferències per qüestió de
gènere, no suposin discriminació. Elles han decidit unir les seves
forces per reflexionar, debatre i mobilitzar-se per defensar i
millorar les injustícies que les dones pateixen per l’atzarosa
circumstància d’haver nascut dones.
El
seu objectiu és combatre l’estructura heteropatriarcal que la
societat actual encara arrossega feixugament. I ho fan treballant en
dos eixos fonamentals: la cultura i l’educació. A Solsona, tothom
coneix el cicle: Cultura
amb nom de dona.
Quin encert, aquest punt de vista. Fa
dos anys que
ens proposen activitats i tallers per
advertir-nos
que
la lluita encara és insuficient. Que cal adonar-se
que la societat que ens envolta encara és predominantment masclista.
Dominada per figures masculines, on hi caben actituds que intenten
domesticar dones, fer-les vulnerables, encasellar-les i
silenciar-les. I aquestes actituds són les que afavoreixen altres
formes de violència masclista.
I
és
que caldria
prendre per model aquest
Grup de Gèneres del
Solsonès. A tots
els ajuntaments! Al
menys, fins que la paraula feminisme, perdi la seva virulència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada