M’és impossible entendre-les i són un llast repugnant per a aconseguir els mateixos drets que els homes.
Abans d’elles, cal esmentar l’advocada estatunidenca i escriptora conservadora Phyllis Schlafly. Ella, a part d’oposar-se al feminisme i a l’avortament, va liderar als anys 70 una exitosa campanya contra la ratificació de l’Esmena sobre la Igualtat de Drets de la Constitució dels Estats Units. El seu principal punt deia el següent: La igualtat de drets davant la llei no pot ser negada ni restringida pels Estats Units o per cap altre Estat per raó de sexe» S’hi va oposar frontalment. Era un dona brillant però fosca i tèrbola. Ella volia les dones a casa, a tenir cura dels seus fills i que l’home fos l’autoritat familiar. Però ella era molt rica i no complia cap dels tres requisits. I els exigia a les dones de classe mitjana i obrera.
Ara, malauradament, s’ha posat de moda un moviment que sembla arrencar d’aquella horrible lluita d’Schlafly. Són les Tradwife (mestresses). Amb un discurs ultratradicional, reclamen el paper de les dones com a mestresses de casa, la submissió al marit i la recuperació dels papers de gènere tradicionals.
Una de les principals promotores del moviment és la tiktoker Estee C. Williams. Té 82.000 seguidors/res. Homes? Dones? Totes dues possibilitats són prou nefastes. Però la de les dones, nefasta al quadrat.
Als seus vídeos, apareix cuinant, netejant i parlant de temes com la religió. I escriu: «el deure d’una dona és sotmetre’s al marit; el rol d’ell, és liderar». I: «complaure les necessitats del teu marit abans que les teves és el deure d’una bona esposa».
Aquesta estúpida no sap què és estimar. Mai pot significar submissió ni anul·lació personal. Estimar, sí és pensar en el pròxim sigui home, dona, marit, esposa, amant... i posats: fills, pares, mares...
En aquest mal lideratge, típic de les xarxes socials que confonen els ous amb els caragols, no és l’única. Hi ha una altra dona. Voleu ignomínia més gran? Es fa dir Ashley, s’identifica com a tradwife i té 76.000 seguidors. És clar que no són els 1.5 milions de seguidors de Shakira... però també són com «la gota xinesa». Que en lloc de fer el degoteig al crani, el fan al cervell. I en lloc de fer tornar boges les víctimes, aconsegueixen tornar-les estúpides. O imbècils o cretines...
Ashley cada dia penja vídeos sobre receptes de cuina, trucs per rentar els plats de manera eficient o consells per saber què fer quan el marit torna a casa de la feina. Els dos primers podrien estar prou bé si anessin dirigits tant a homes com dones. I el tercer podria ser lògic si també expliqués què fer quan la dona torna a casa de la feina.
I és que les xarxes socials tenen el mal hàbit de viralitzar aquells continguts que tenen més interaccions, siguin de crítica o d’admiració. I no és pot posar like a la «submissió» de les dones perquè llavors perden la seva llibertat. La que una dona necessita per decidir si vol ser mestressa o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada