El bisbe de la Seu, més avariciós del que el seu càrrec li permet, no ha assistit a la cerimònia perquè els fills adoptius de la Maria no l’hi han volgut: estan convençuts que se’ls emporta bona part de l’herència. I ell està ben emmurriat perquè cobeja alguna cosa més que una fortuna. Ja fa uns mesos que la Maria, sota secret de confessió, li va passar una fotocòpia d’una clàusula del seu testament: el bisbat de la Seu, a part dels llegats que deixava als seus dos fills adoptius, es convertia en l’hereu principal de tots els seus béns. Aquelles quatre línies van permetre-li somiar que potser encara seria a temps d’aconseguir els seus deliris. I van desfermar-li l’ambició secreta que tenia des que havia entrat al seminari —per estudiar per a bisbe de Barcelona— i que mantenia aquietada perquè ningú no li endevinés el pecat. Ara, quan ja quasi hi havia renunciat, el seu déu li ha enviat una oportunitat celestial que interpreta com un deure terrenal. No és capaç d’adonar-se que l’enemic del seu déu, el rei del seu infern particular, li ha inoculat una metzina que se li pot escampar com una metàstasi condemnatòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada