4rt Lliurament Una assassina massa jove

 En canvi, el bisbe de la Seu d’Urgell, poc traçut amb els ordinadors, té un secretari personal de poca empenta —com li convé per als seus plans— però bon informàtic. I ha estat ell qui ha contractat el millor detectiu privat sense escrúpols d’Andorra, el Fènix. El bisbe, frisós com la gana després d’hores de dejuni, no vol esperar que el notari li enviï la citació per llegir-li el testament de la Maria i saber exactament quin bocí del botí es podrà quedar. Necessita un cove dels grans, ple de diners, per aconseguir els somnis que el podrien retornar a Barcelona. Qui s’embruta, però, amb els draps bruts de l’operació és en Bartomeu. Tanmateix, el bisbe no sap que el Fènix —que li enviarà, en un sobre tancat, una foto de les ratlles on consta el bisbat de la Seu d’Urgell com a beneficiari d’un dels testaments més importants de la comarca— és el mateix professional que li ha remenat els papers, per encàrrec de la senyora Albós. Ella també vol una part de l’herència, la necessita per als seus projectes, i vol saber quins són els del bisbe per aprofitar-se’n quan li proposi el seu tracte. Perquè ella, amb els seus diners i la seva perversitat, desvalisa, espolia i extorsiona com qui aixafa una puça amb el polze, andorrans i no andorrans, que, sense saber-ho ni voler-ho, li ombregen de lluny els seus capricis. Ara té ganes d’engegar un macronegoci amb el qual vol aconseguir ser l’empresària més poderosa de les valls que l’aixopluguen, a manca de calideses més agradables; ha de ser un negoci lúdic amb aigües perquè vol ensorrar els propietaris de Caldea. Aquests van aixafar-li un negoci que estava a punt de tancar i ella no perdona. Per encabir-lo necessita els terrenys immensos de la senyora Maria Maestre i Pal, coneguts com els de la Borda Nova, que estan molt ben situats, valen tres fortunes i estan a punt de caure a les urpes del bisbe de la Seu. Quan la senyora Albós s’assabenta de l’herència del bisbat, mana a la Passi que li prepari una entrevista amb el bisbe, al seu Cortal de Les Engleves, a Fontaneda, on només puja per a entrevistes d’incògnit que són perilloses o amorals. Des que ha arribat la foto de la confirmació dels terrenys de la Borda Nova, en Bartomeu, a les ordres del bisbe, comença els contactes amb la màfia russa. «No estic fet jo per sentir els batecs del meu cor com si fossin udols de llops afamats. Si no m’escapo, em devorarà i quedaré reduït a carnassa per a voltors. Però com puc escapar sense que em perjudiqui? Quina por!»