Enriqueta Fávez, metgessa vestida d’home

L’historiador cubà Julio César González Pagés, a Por andar vestida de hombre i Antonio Benítez Rojo, amb la novel·la biogràfica Mujer en traje de batalla, ens expliquen l’apassionant i inusual vida d’aquesta dona.

Nascuda a Lausana el 1791, va estar casada amb un soldat de l’exèrcit de Napoleó, al que seguia. Varen tenir un fill però se’ls va morir al cap de pocs dies. Poc temps després es va morir el marit i ella va decidir vestir-se d’home i assumir la identitat masculina del seu marit i rellevar-lo en la seva posició a la línia de combat. Va deixar l’exèrcit i va estudiar medicina a París quan era una professió exclusivament masculina. I com a metgessa, vestida d’home va servir durant la campanya russa de la guerra napoleònica. Va ser presonera de guerra però, en ser alliberada, va posar rumb cap a Cuba i va recalar a Baracoa. El 1823 ja era una reconeguda cirurgiana. Convertint-se així en la primera dona en exercir la medicina en tota l’Amèrica Llatina.

Perquè Elisabeth Blackwell, la britànica reconeguda internacionalment com la primera dona en practicar la medicina al continent americà havia nascut el 1821 quan Enriqueta ja passava consulta i operava. A La Havana havia hagut de revalidar el seu títol i s’havia convertit en uns dels tres únics metges cirurgians en tota l’àrea del Carib.

Més tard, va casar-se per l’església amb Juana de León. Van ser les primeres dones casades per l’església en tota Hisponoamèrica. Un fet únic per l’època perquè tot i que anava vestida d’home i feia el rol d’home ella era conscient que no ho era, encara que se’n sentís. Va ser molt transgressora i va arriscar també la seva vida. A partir d’unes cartes entre elles, hem pogut saber que van viure una autèntica relació lèsbica de comú acord.

Però a Enriqueta li agradava beure i, sovint tornava borratxa a casa. Un dia, totalment descontrolada pels efectes de l’alcohol, una criada de la casa va veure-la mig despullada i va adonar-se que tenia pits.

Juana va agafar una por terrible i, aconsellada pels familiars, va decidir denunciar-la per poder salvar-se ella.

Al judici va declarar que s’hi havia casat perquè, en aquells moments, es trobava del tot desemparada. I va afegir-hi que Enriqueta havia consumat «artificialmente» el matrimoni de manera que «la decencia no permite referir» i que s’havia aprofitat d’ella abusant de la seva bondat i inexperiència.

Va ser deportada a Nova Orleans i obligada a la vida religiosa com a Sor Magdalena a la Congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül on va tenir cura dels malalts i de les parteres.

Va intentar, tot i que inútilment, tornar a Cuba i retrobar la seva esposa. Es conserva una carta que va enviar a Juana quan segurament aquesta ja era morta.

I és que per més lleis que hi hagués a l’època, ella va viure com se sentia: com un home en un cos de dona. I obligada a separar-se, va seguir estimant la seva esposa. El 1836 van enterrar-la amb hàbit i pel ritus catòlic.