Nen amb xancles rosa i nen amb banyador rosa

Per a mala consciència de molts adults, la innocència i sentit comú d’algunes criatures és molt superior per resoldre situacions delicades.

Quan era petita, als nens se’ls vestia de blau i a les nenes de color rosa. La meva mare tenia un reguitzell de jerseis fets per ella d’ambdós colors. Érem set. I si calia posar un jersei blau a una nena, no hi havia cap problema. Però mai se’ls va posar cap jersei de color rosa, ni que fos per unes ratlletes, als meus germans.

Jo vaig comprar-li alguna peça rosa al meu fill. I sí recordo comentaris de gent propera. La més allunyada, els deurien fer a la meva esquena. M’era ben bé igual.

Ara les coses, afortunadament, han canviat prou. Però encara no tot el que caldria.

A finals de l’any passat varen sortir dues notícies a la ràdio i a les xarxes que no haurien de ser notícies i que haurien d’estar normalitzades.

Un nen va anar a la piscina amb unes xancles de color rosa i una nena va dir-li que no podia posar-se-les perquè eren de color rosa, del color de les nenes. Pobra nena! Que malament que li han explicat els colors i els rols femenins.

Quan el xiquet va explicar-li al seu pare i aquest va voler saber la resposta del seu fill de quatre anys. N’hi ha que en tenen quaranta i encara no ho entenen. El xiquet havia respost a la nena que «els colors són de tots, si m’anessin petites no me les podria posar, però em van bé». Afortunat nen al que li han explicat bé i li han fet entendre això: que no va de colors, la diferència entre nenes i nens. Quan el pare, orgullós del seu fill, va compartir-ho es va adonar que hi havia molts més pares i mares que explicaven els problemes que tenen amb els seus fills i filles perquè poguessin portar tranquil·lament els colors que més els agraden.

Un altre cas va ser el d’un xiquet que va anar a la piscina amb un banyador rosa. Al seu cap no hi havia cap problema amb les barreres dels colors estereotipats. Però aquest cas va ser més greu. La notícia diu que la resta de nens ―i no sabem si inclou nenes, però...―, el van insultar dient-li «marieta». Qui els ha ensenyat la paraula «marieta» com a insult? Uns adults curts de gambals que perpetuen errors masclistes. Però el xiquet va respondre: «no és una marieta, és un peix!» I els va deixar desarmats. Quanta maduresa per a un infant ben ensenyat.

El problema greu és que hi ha més nenes i nens mal ensenyades i mal ensenyats que ben ensenyades i ensenyats. I ho remarco perquè els adults curts de gambals ensenyen malament tant a les unes com als altres. Els adults curts de gambals, només aquests i per sort no són tots, els ensenyen mals estereotips. Quan la ignorància vol passar per líder i de la intel·ligència se’n fa burla, la societat té un greu problema.

La culpa és dels adults. Ells són els responsables que han de millorar els seus errats aprenentatges.

I és que hem de tenir llibertat per vestir els colors que vulguem sense ser criticats. I menys per gent que està mal ensenyada.