La Cotilla

Era una peça de roba interior femenina que va ser portada des del segle XVI (introduïda a la cort espanyola per mortificar), fins al segle XX. La del imaginari col·lectiu arranca al pit, per aguantar-lo i fer-lo més prominent baixant fins a estrènyer el ventre. Donava més rellevància al pit i dissimulava la panxa inflada. El seu principal objectiu era afinar la cintura (llavors el principal element eròtic) fins i tot posant algun farciment als malucs. Amb un important tribut d’ofegaments i desmais, convertia la cintura en allò més proper al que seria l’escanyament d’un rellotge d’arena. Per això, venia reforçada amb unes barnilles metàl·liques des de dalt fins a baix.

Varen començar a portar-la ―o els la van fer portar―, les dones nobles, per distingir-se; però després passà cap a la burgesia i, finalment, a les classes populars i fins i tot a algunes pageses amb diners.

Al llarg dels segles, ha anat adaptant-se a modes i materials. Les del Renaixement aplanaven el pit. Les de la Belle Époque, autèntiques armes de tortura, van ser dissenyades per una dona que poca consideració tenia d’ella mateixa i de les seves congèneres. Passats els anys vint, arribem a les faixes, molestes però no tan mortificadores.

Al segle XVIII, alguns filòsofs, entre ells Rousseau, van iniciar una guerra contra la cotilla, descrivint-la fins i tot com a «espremedora de cossos».També pertany a l’imaginari col·lectiu el fet que constrenyia els òrgans interns, disminuïa la capacitat pulmonar i estomacal, provocava atròfia muscular, irritacions a la pell... però res d’això ha estat concloent. Les dones treballadores també la portaven i feien de tot amb ella. Moltes novel·les i pel·lícules han propiciat aquesta idea. Qui no recorda Scarlett O’Hara agafada a la columna de fusta del seu llit mentre la Mammy li estreny la cotilla ben fort?

En realitat el problema era això: el tightlacing,el fet d'estrènyer molt la cotilla per tenir cintura de vespa. Això sí que ocasionava problemes greus.

L’Església l’acusava d’immoral perquè també s’havia usat per evitar embarassos. Charles Dubois, naturalista belga de la segona meitat del XX, va considerar-la una plaga com l’alcohol, el joc, el tabac... Després varen arribar les sufragistes i el 1904 van oposar-se rotundament al seu ús. Denunciaven com estava associada a una forta rigidesa moral i una important submissió social. El 1910, Madame Doria va fundar a França una lliga de mares contra la mutilació de la cintura per la cotilla. A partir del 1920 va començar el seu declivi. També varen contribuir-hi l’arribada de danses que requerien lleugeresa i contorsió i l'escassedat d'acer després de la guerra.

I és que només pel tightlacing hauria hagut de ser erradicada dels armaris femenins. Per què els homes no varen usar-la? Que no volien agradar ells? O el que inventaven per a elles no els semblava bo per a ells? Si els homes, sense raons mèdiques, n’haguessin portat, no s’hauria acabat abans? Maleïda dominació masclista!