La literatura és plena de personatges femenins. Exceptuant honroses excepcions com Madame Bovary (1857) o Anna Karèninna (1877)... la majoria d’elles, que fan i no fan de protagonistes, són dones anomenades àngel o madones inspirades en la realitat històrica. Estan caracteritzades per la seva passivitat, la falta de vitalitat, ingenuïtat... trets que els hi són assignats pel pes dels valors que imposa el patriarcat. Normalment són víctimes d’injustícies i pateixen però són incapaces de rebel·lar-s’hi. Tant la Bovary com Anna són víctimes però elles es rebel·len. Normalment, la situació més limitant per a elles és el matrimoni amb marits no estimats que coarten les seves llibertats. I les regles socials tampoc no els permeten fugir d’aquests jous.
Sara Molas i Villanueva, professora de la Universitat d’Alacant, ha fet un estudi per demostrar que tres grans dones de la literatura catalana: Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó i Maria Mercè Roca es rebel·len contra aquests prototips femenins i creen un altre tipus de personatges femenines.
Precisament, amb voluntat i consciència, han volgut deconstruir els models de dones imperants que han inspirat tota la tradició literària. Elles no silencien els detalls d’aquesta obvia tradició; elles ens expliquen els seus sentiments, emocions, relacions sexuals, pensaments íntims... Si bé encara no construeixen gaires dones deslliurades del tot, si ens proposen dones capaces de separar-se i de fugir per tal d’aconseguir la llibertat a la que aspiren com a persones. Aquestes dones ja saben decidir, no són passives i es consideren perverses en el sentit de no acceptar el seu destí castrador.
Roig, Simó i Roca denuncien tant com poden, fins a convertir-lo en tema recurrent, les agressions psíquiques i físiques a les que estan sotmeses moltes dones. Elles condemnen els maltractaments dels que són víctimes i les lleis que els exigeix la moda: tant pel que fa al cos com a l’aparença i la personalitat.
Si en les protagonistes tipus, el matrimoni és un llast per a la majoria, les d’aquestes grans escriptores solen tenir idil·lis amorosos on elles tenen un paper actiu tot capgirant el paper típic de la dona en les relacions sexuals. A més, tenen amants que les treuen de l’avorriment dels sus marits i dels seus matrimonis que els neguen la felicitat.
Amb tot, no fan personatges tipus. Elles intenten reflectir la pluralitat de models de dones: sotmeses, lliures, solidàries, intel·ligents, ingènues, egoistes, malèvoles, feministes...
Un magnífic exemple el trobareu a la novel·la T’imagines la vida sense ell? d’Isabel-Clara Simó. I tant se la imagina, perquè no pot suportar-ho, que decideix matar-lo sense deixar rastres. És perversa? Sí, però és maltractada.
I és que jo em pregunto per què la realitat i la literatura s’han obsedit en posar la marededéu com a model de dones àngel i no s’han esforçat gens, sense ni dissimular, en assenyalar com a personatge masculí ni Sant Josep ni Jesús?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada