dissabte, 19 de febrer de 2022

La maltractada Colette


Judith Thurman és l’autora de la biografia, Secrets de la carn.Vida de Colette. Wash Westmoreland és el director de la pel·lícula Colette amb l’actriu Keira Knightley, com a protagonista, donant vida a la famosa escriptora francesa.

També coneixem la famosa Claudine ―que va esdevenir el model d’adolescent moderna, d’unes quantes novel·les de Colette.

Però com a dona, què va passar-li? Molt resumit: un mal marit.

La seva mare va inculcar-li, a part de fer-la atea, la desobediència. I això va fer-la diferent. Nascuda en un poble de pocs habitants i sense estudis, va acabar sent la primera dona que va presidir l’Acadèmia Goncourt (tot i els seus escàndols per l’època) En un París que, segons Hannah Arendt, era «una morbosa luxúria per l’exòtic, anormal i diferent» Es feien vetllades, a les que ella assistia, amb criats xinesos que portaven safates de jade amb copes de cava, fumaven opi, s’injectaven morfina, feien sessions espiritistes i servien èter amb pastes de te. En aquest mon va introduir-la el seu marit, Willy. Però ella fumava molt poc, no bevia i odiava les drogues.

Willy catorze anys més gran que ella, que només en tenia disset, era un calavera, fatxenda i provocador, col·leccionava amants (quan ella va tenir una important relació amb una americana casada, ell també l’hi va prendre), un malgastador... I arruïnat astut com era, va obligar-la a escriure mentre ell se n’anava de festa. Una vegada, fins i tot va tancar-la amb clau. Però a Colette li agradava escriure. Va publicar més de trenta títols i, a part de les Claudine, amb Gigí és va fer famosa internacionalment.

Amb les primeres Claudine, ell li afegia notes provocadores al text perquè tingués més èxit de vendes. Perquè necessitava diners per mantenir el ritme de vida que portaven. Llavors, al·legant que les dones no venien, signava ell les Claudine.

Però tant va arribar a mortificar-la tot i que ella li acceptava les infidelitats i l’engany de l’autoria, que quan es va vendre els drets de les Claudine ― el 1907 n’havia venut més de mig milió d’exemplars i decoraven tasses, llibretes, cartells..., ella se’n va separar. Amb els anys, va aconseguir que se li reconegués l’autoria de les obres que ell li havia signat.

D’ell va aprendre un dels seus trets, la provocació: es va tallar els cabells molt curts, portava pantalons quan estava prohibit a les dones, tenia amants dones com Mathilde de Morny –Missy– aristòcrata, lesbiana, transvestida y exdrogoaddicta. Amb ella va protagonitzar espectacles de music hall, es van besar en públic i ella ensenyava el pit. La seva vida era considerada immoral, especialment després de fer-se amant del seu fillastre de disset anys.

Amb tot, no era feminista i deia que les sufragistes la fastiguejaven. Morí als 81 anys, l’església li negà un funeral però França n’hi va fer un d’Estat (el primer dedicat a una dona).

I és que, immoral o no, va ser pionera en la seva època i una escriptora consagrada i reconeguda.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada