Mrs. Amèrica

No us penseu pas que ara vagi a parlar d’un concurs de bellesa. Que va! Mrs Amèrica és el títol d’una sèrie d’HBO que posa en evidència un fals feminisme dels anys 70.

La canadenca Dahvi Waller ―escriptora, productora i directora de televisió― n’és la seva creadora. I la sèrie ha estat un dels èxits de la temporada.

La protagonista ―basada en un personatge real―, és una antiheroïna que, en lloc de lluitar pels drets de les dones, per aconseguir el seu èxit personal lluita ―amb molta mesquinesa―, en contra. El seu nom és Phyllis Schlafly i va ser una política conservadora que va oposar-se radicalment a l’Equal Rights Amendment (coneguda com ERA), l’Esmena d’Igualtat de Drets, als EEUU. Va ser una proposta d’addicció a la Constitució que es va aprovar a la Cambra de Representants l’any 1971. Però es va fixar un termini de vuit anys perquè la ratifiquessin, al menys trenta-vuit estats. En principi, semblava fàcil d’aconseguir però va aparèixer la iniciativa Stop Era ―liderada per Phyllis Schlafly―, i només varen aconseguir-se trenta-cinc estats. Encara ara, està per ratificar.

Phyllis Schlafly ―especialista en seguretat nacional―, havia intentat triomfar en política als anys seixanta. Com que no ho havia aconseguit, tot i que no li interessava lluitar contra el feminisme ni contra l’ERA, va adonar-se que al capdavant d’aquesta iniciativa, l’Stop Era, podria reactivar la seva carrera i, sobretot, aconseguir nous contactes. Volia poder.

L’ERA volia promoure la igualtat de drets entre homes i dones, especialment, a la feina, amb qüestions relacionades amb els divorcis i amb les propietats.

Schlafly ―meravellosament interpretada per Cate Blanchett, encara que amb un físic massa jovencell tot i passar-li els anys i haver tingut sis fills―, tergiversava els arguments de l’ERA i atacava amb contundència aferrant-se a la idea que amb l’ERA les dones haurien d’anar a la guerra i perdrien els seus privilegis com a mestresses de casa. Aquesta sola idea, amb les dones conservadores com ella, li donava molts vots. Però hi afegia que les dones que treballaven amenaçaven la família tradicional. Aquesta idea li ocasionava moltes crítiques perquè ella treballava i havia de delegar les seves responsabilitats familiars.

La seva antagonista a la sèrie és Glòria Steinem, periodista i escriptora estatunidenca, considerada una icona del feminisme i una activista pels drets de les dones, especialment durant els anys 60 i 70. Va exercir el seu dret a avortar quan encara era il·legal.

Un dels millors capítols de la sèrie és el vuitè: la celebració de la Conferència Nacional de Dones de 1977 a Houston, Texas. Va ser una mostra del poder polític i social que va tenir llavors el moviment feminista. Les defensores de l’ERA varen ser unes vint mil persones; les de la Schlafly, unes quinze mil.

I és que ni l’Schlafly ni l’Stop ERA, no varen ajudar gens a la causa feminista. Tot el contrari.