Cristina Seguí, dona cruel i impiadosa

En llevar-me aquest matí, i obrir el twitter per veure com bullia, se m’ha encès ―sense cap mena de combustible―, una malícia esgarrifosa.

No segueixo, ni de bon tros devotament, Pilar Rahola. Amb tot, s’ha de reconèixer que sovint fa diana i se ni escapen pocs, de dards.

Aquest matí ha tornat a encertar-lo: «Aquest és un dels tuits més fastigosos, malvats i rastrers que he vist, i mira que n’he vist. No és pot ser més mala `persona» Així responia ella a un tuit de Cristina Seguí, referint-se a Roger Espanyol ―el xicot que va perdre un ull per bala de goma l’1O―, i vomitava així: «Por cierto, cómo està «ojitos de Alf»? No podéis poner de portavoces a tíos tan feos»

El que més m’agrada d’escriure els meus articles és poder defensar dones i ajudar en causes feministes. Poder elogiar-ne i poder destacar-ne tot allò que sovint queda silenciat. Però davant de tanta perversitat ―pitjor que la de les aus que mengen carronya perquè aquesta és morta―, he sentit la necessitat d’explicar quina mena de mala persona és.

Encara no m’havia acabat la torrada que ja havia obert l’ordinador. He escrit el seu nom i, oh casualitat, té Viquipèdia només en castellà. I oh casualitat és de Vox. Mai entendré què hi fa una dona a Vox. Poc senderi han de tenir totes aquelles que si apleguen per no adonar-se que es disparen, no al peu sinó directament a l’enteniment (deixant-lo en mans de qui els manipula).

El seu article comença a l’estil «castellano viejo» : Nacida el 24 de marzo de 1978, está divorciada y tiene un hijo. Això és el que en destaquen com a més important. És clar que, en seguir llegint, veig que no ha acabat cap carrera ―per això no poden destacar-li―, i que va arribar a ser líder de Vox a València durant un temps breu. Tanmateix, després va desvincular-se’n encara va seguir defensant postulats d’aquest partit.

El que sí que hi consta és que Risto Mejide (que np està pas al meu santoral), va expulsar-la del seu programa perquè no va voler retractar-se d’haver-li dit a Bea Talegón «la Monica Lwewinsky de Puigdemont» i «gentuza"». Es pot ser més carronya que això? I a sobre persistir-hi.

A mi, em fa vergonya que hi hagi dones així! On ha pogut congriar tanta mala bava, tanta dolenteria? Ho ha fet soleta? O la vida l’ha maltractada per arribar a ser així? La personalitat també s’encarrega d’un tant per cert molt important. La Cristina Seguí és dolenta, dolentíssima.

I més, oh casualitat! Ha escrit un llibre que només amb el títol ―si treballés en una llibreria, l’amagaria al darrera de la lleixa―: «Manual para defenderte de una feminazi», ja sé que moltes dones ( per sort), ni l’obriran.

Google també em regala una altra entrada: «El recopilatorio de bulos que retrata a Cristina Seguí». Ni ganes de llegir-los.

I és que, tot i sentir-me culpable per haver-li fet publicitat, també crec que hem de fer esforços per desemmascarar-la a ella i a totes les persones capaces de tanta maldat.