Aquest titular no pertany a cap publicació feminista. El que m’ha cridant l’atenció és que sigui de l’ABC, gens sospitós en aquest sentit. El contingut, terriblement trist.
L’Institut Canari per la Igualtat va elaborar una enquesta dirigida a la població femenina ―després de publicar la Guía de los autocuidados: «Mala de acostarse». L’autora és María Martín Barranco, llicenciada en Dret i consultora especialista amb enfocament de gènere. El resultat: la vida en parella repercuteix negativament en les dones. Una altra fatalitat!
Es van analitzar 1.245 respostes de dones ―rebudes entre el 13 d’octubre i el 15 de novembre de 2020―, de deu països diferents. Del total, 1164 van respondre a totes les preguntes. I un 26% varen ser dones residents a Canàries. És a dir: un 6’5% o no sap respondre-ho tot o no vol i una quarta part és de Canàries on la situació de les dones, potser, no és la mateixa que als països nòrdics. Oi?
El percentatge més escandalós és el 92% de dones que expressa sentir-se culpable per dir que NO faran alguna cosa que, potencialment, poden fer. I més de la meitat reconeixen que quasi mai són capaces de dir aquest NO.
Algú pot explicar per què s’ha educat les dones de manera que no sàpiguen dir no a les necessitats dels altres i si sàpiguen dir-se no a elles mateixes gairebé sempre?
Segons l’estudi, que les dones no prioritzin tenir cura d’elles mateixes és el resultat d’una educació patriarcal. I trencar amb aquesta educació els genera molta culpa, molts remordiments i molt estrès. I tot plegat reforça els patrons d’una autoviolència poc identificada.
Moltes dones suporten una sobrecàrrega de dobles i triples jornades que les deixen sense temps personal per a l’oci o per al descans. Aquestes mancances no els permeten assolir els nivells de plenitud vital ―en les mateixes condicions i terminis―, que els homes en similars circumstàncies personals, econòmiques i vitals.
L’estudi va centrar-se en alguns aspectes concrets: la falta d’atenció al propi cos i al benestar físic, l’oci, el descans, el benestar emocional i l’alimentació. Quantes dones es permeten menjar sense aixecar-se a servir els altres sense sentir-se malament? De la meva generació, ben poques.
Molts dones reconeixen que saben la teoria però els costa deixar de percebre la seva cura com una sensació d'egoisme. Sí que llasta, sí!
Una curiositat de l’estudi conclou que les dones que tenen la sensació de descuidar-se, es descuiden més del que pensaven i les que consideraven cuidar-se, es descuidaven més del que creien.
Per això, la proposta de la Guía és que prenguin consciència del seu descuit i, alhora, facilitar-los estratègies per millorar la seva cura.
I és que les dones necessiten polítiques socials, laborals, econòmiques... que les reconeguin i ajudin. En aquest sentit, ERC és l'únic partit que, si guanya, crearà una Conselleria d’Igualtat i Feminisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada