Advocats de Crist o de l’infern?

Resulta que el bisbe d’Alcalà ―famós per les seves poc cristianes homilies i actuacions― va organitzar uns cursos terapèutics per curar l’homosexualitat. Sí, sí, ho heu llegit correctament.

¿Com no va haver-hi cap metge ni cap autoritat que intentés fer-li entendre que estava atemptant contra la llibertat humana? Ja no per ell, perquè ja no val la pena, sinó per tots els seus coreligionaris que són veritables homes de vàlua.

Si enlloc d’anar a netejar la casa del veí, s’hagués preocupat de la seva comunitat, potser li hauria sortit més a compte ―a ell i a la seva societat― organitzar cursets per erradicar la pederàstia endèmica d’alguns dels seus companys de professió. Que no, companys de caritat cristiana.

Llavors, potser, en lloc de tenir tants manifestants a la porta de la seva diòcesi, hi hauria tingut aplaudiments. L’homosexualitat és un dret; la pederàstia una mala malaltia. O potser vici o pecat mortal segons els seus propis paràmetres.

Els indignats manifestants varen entrar al temple on ell oficiava cridant: «Fuera de Alcalá», «es pal obispo pa que te viole» (que molt nivell cognitiu tampoc demostren), «Y vosotros fascistas sois los terroristas».

Tanmateix, la dolenteria dels mal anomenats Abogados Cristianos ―que no tenen res de cristians perquè jo associo aquest adjectiu amb substantius com caritat, benvolença, pietat... ― han denunciat aquests manifestants per un delicte contra la llibertat de consciència i contra els sentiments religiosos; a més, d’un delicte d’incitació a l’odi. Vinga! Som-hi! No ve d’un pam! Però voleu dir que poden ser homes de lleis? O han estudiat on el Casado? Perquè homes de religió, tot i l’adjectiu, queda ben palès que no ho són.

Fernando de la Fuente, portaveu de Jueces para la democracia, ha intentat explicar-los la diferència entre expressions ofensives i incitació a l’odi.

Però no va servir de res. Pocs dies després, la Conferència Episcopal no sols no va retirar del càrrec el bisbe sense qualitats cristianes sinó que va recolzar aquests cursos per revertir l’homosexualitat. I va mostrar el seu «afecte» pel bisbe que els ha donat més maldecaps que els manifestants indignats.

La Conferència Episcopal no hauria de ser irreprotxable? No hauria d’entendre a tothom per igual? No hauria de mostrar més nivell intel·lectual? Perquè de tenir-lo, el tenen. Però els falla la bona voluntat. Per sort, no pas a tots.

Resultat: set dels manifestants s’enfronten a quatre anys de presó i a multes de bastants milers d’euros. Com la caritat cristiana pot permetre tals barbaritats? És indigne de la seva condició religiosa.

Suposo que al bisbe d’Alcalà, com a penitència, ningú no li ha manat ni un dia de dejuni ni cap parenostre.

I és que si l’Església ―terriblement culpable de molta pederàstia― no s’avé a comprendre ni raons objectives sobre l’homosexualitat, en lloc d’avançar, se’n baixa cap als inferns.