diumenge, 28 de juny de 2020

«Ni una menos»



Aquest és l’eslògan d’una marxa multitudinària per protestar en contra de la violència de gènere. Va tenir lloc a diverses ciutats de l’Argentina, Xile i Uruguai el 3 de juny de 2015.
La idea havia sortit d’un poema que havia escrit la poeta Susana Chávez, el 1995, amb la frase: «Ni una muerta más» Estava protestant pels feminicidis a Ciudad Juárez, a Mèxic.
No es pot saber amb exactitud quantes dones han estat violades o assassinades en aquesta ciutat. Es calcula que entre 1993 i 2005, podrien ser unes 370. Però són més perquè encara se’n donen casos. I tanmateix, no se sap qui són els culpables. La gent creu que no s’han buscat perquè totes aquestes dones pertanyen a la classe social més baixa. I per això, a la policia no li interessa.
La poetessa, Susana Chávez, va acabar assassinada el 2011 per la seva lluita pels drets de les dones. Llavors, un grup d'escriptores, artistes i periodistes militants va agafar aquesta expressió i la van convertir en «Ni una menos», és a dir, ni una dona menys víctima del feminicidi. I van utilitzar-la com a convocatòria per a la mobilització.
Nora Cortiña va ser l’oradora d’aquesta marxa i va donar-li tot el seu suport.
Ella és psicòloga social i professora a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Buenos Aires. És titular de la Càtedra de Poder Econòmic i Drets Humans.
Però el 1977, el seu fill Carlos Gustavo Cortiña, militant del Partit Peronista, havia estat detingut per membres de les forces armades a Buenos Aires mentre treballava a l’Institut Nacional d'Estadístiques i Censos.
Com a defensora dels drets humans argentins va ser una de les cofundadores de l'associació Madres de la Plaza de Mayo. (després Línea Fundadora). Aquestes mares reclamen a les autoritats el càstig dels culpables dels segrestos, tortures i desaparicions forçades de 30.000 persones durant la dictadura militar de 1976 a 1983 amb Raúl Alfonsín al capdavant.
Nora Cortiñas ha viatjat per tots els continents fent crides a la solidaritat amb els familiars dels desapareguts al seu país i exigint la sanció dels culpables d'aquesta tragèdia.
Com a professora universitària ha realitzat valuoses anàlisis i estudis sobre la relació entre la dictadura militar, el corrupte deute extern i la crisi econòmica a l'Argentina.
També ha mostrat el seu suport a la causa que defensa l'avortament legal a l’Argentina.
Per la seva trajectòria, fa pocs mesos, Òmnium Cultural va presentar un documental sobre la desobediència civil amb Nora Cortiñas com a protagonista.
I és que al feminisme li calen moltes dones que, o amb la seva poesia o amb les seves xerrades, puguin conscienciar de la urgència de reconèixer les dones com a iguals. Bo serà quan la paraula feminisme ja no ens faci falta i no ens hàgim de manifestar massivament per exigir tot allò que ens ha estat arrabassat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada