Francesca de Llobera

El gran i antic edifici que ara guarda les oficines del Consell Comarcal fou construït per encàrrec de la dama solsonina Francesca de Llobera.

Era filla del mercader de Solsona, Ramon de Llobera, el qual la instituí hereva universal dels seus béns en el seu testament del 25 d’octubre de 1.388. El testament incloïa una clàusula prohibitòria per la qual, Francesca, casada amb el senyor Bernat Guillem de Peramola, no podia vendre res. I si moria sense fills havia de deixar-ho tot a beneficència.

Efectivament, Francesca morí sense descendència i, en el seu testament del 29 de gener de 1.411, atorgat al castell de Samanera de Peramola, instituí hereu universal dels seus béns l’hospital que havia de construir-se a Solsona. Els béns passaren primerament al seu marit i, a la seva mort, es fundà l’hospital.

Francesca volent complir amb tot zel les voluntats del seu pare, manà en el seu testament que l’hospital que havien de fer construir els seus marmessors a Solsona, fos anomenat Hospital d’en Llobera, en memòria dels seus pares, dels quals havia rebut tota la riquesa. També disposà que en els murs de l’hospital (tant de dins com de fora), s’hi esculpissin els escuts d’armes dels Llobera (el llop) i els de Peramola (la mola) .

A més a més, instituí dues capellanies o beneficis. Una fou per al religiós que hagués de tenir cura de la capella de l’hospital. Que s’havia de construir per tal que els pobres poguessin oir missa al menys cada set dies. Aquesta capella havia d’estar dedicada als Sants Arcàngels Miquel i Gabriel, molt de la seva devoció.

L’altra fou per a la construcció de la capella corresponent a l’església de Santa Maria de Solsona, preferentment erigida als claustres del Monestir i sota la invocació del Sant Esperit.

També feu altres llegats força reveladors de l’amor que ella sentia per la seva ciutat nativa. Deixà 10 sous censals i anyals d’un capital de 250 sous a l’hospital que ja existia a Solsona per poder comprar roba cada any. Més 30 sous per la caritat que la ciutat feia cada any per la festa de la Resurrecció. I 5 sous a cada una de les esglésies ermitanes dels voltants de Solsona. Més 50 sous a l’ermita de Sant Bartomeu. També estipulà altres quantitats per la compra de pany de llana que s’havia de distribuir entre els pobres: 3 per als més pobres i 2 per als que no ho són tant.

L’edifici que Francesca de Llobera llegà a Solsona, al llarg dels anys ha tingut diferents funcions culturals i socials per a la ciutat. Primer va ser hospital, després passà a ser Col·legi dels Dominics, després Universitat Literària (suprimida per Felip V). Més endavant fou el Seminari del Bisbat de Solsona, el Col·legi del “Hermanos” de les escoles Cristianes, després Escoles Parroquials i, finalment, l’edifici del Consell Comarcal.

Els Llobera, Ramon I i Ramon II, avi i pare de Francesca ja apareixen en documents de l’any 1.309 entre els homes principals de Solsona. Un dels trets distintius de la família és el seu anhel de defensa i justícia de la vila. Dues anècdotes ens ho revelen. La primera és de l’any 1.352, quan després de les mortaldats ocasionades per la pesta negra de l’any 1.348, el pare, tot i ja ser força gran, és un dels conjurats a l’hort de Francesc Garró contra el batlle vescomtal, Francesc de Castellar. L’acusaren, davant del vescomte, dels abusos de la seva autoritat. El vescomte es veié obligat a destituir el seu batlle i a perdonar públicament els conjurats en un acte celebrat al Camp.

La segona anècdota es produeix tres anys després, el 1.355, quan Ramon, pare de Francesca, pren part en una altra protesta contra el nou batlle, Pere de l’Orde. Aquest havia actuat portant a terme una injusta represàlia contra el draper i cònsol vescomtal Pere de Junyet, per negar-se a prestar serveis de defensa, guàrdia i establida al castell d’Òdena.

Informació extreta de l’Arxiu Diocesà i del llibre del Dr. Llorens:

Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya.