El confinament dispara la violència masclista

Que no en teníem en excés de violència masclista, abans de començar el confinament? Per què n’hi hem d’afegir més? Pobres, pobres dones! Fins on hem d’esgotar la paciència i la ràbia per aconseguir canvis que evitin tants sofriments a les dones?

El servei d’atenció telefònica de la Generalitat ha registrat un augment constant d’alertes des que va començar l’estat d’alarma.

Mireu les dades: des de mitjans de març, fins a finals d’abril es va rebre a la línia habilitada per ajudar a aquestes dones, un total de 2.173 trucades. Estem parlant de que en 47 dies van haver-hi unes 47 trucades per dia. Uns dies més, altres menys. Per exemple, el 16 de març n’hi van haver 33 però l'última setmana d’abril, les trucades per dia ja eren 61. I aquesta xifra sobrepassa qualsevol registre anterior.

Com que aquest servei de l’Institut Català de les Dones no és nou, ens ha permès fer una comparativa. Abans del confinament, es rebien unes 25 trucades de mitjana. I ara, estem parlant del doble!

El pitjor dels dies va ser el 20 d’abril: es van registrar 70 trucades ―el triple del que és habitual. Això vol dir que en 24 hores 70 dones varen patir unes violències que no s’haurien de produir per res. Per què tantes dones han de convertir-se en víctimes, sense que ningú no hi faci res? Ja sé que hi ha qui pensa que elles també poden haver contribuït a aquesta violència. Però ni que fos el cas ―que no l’és― per què s’han d’exposar fins i tot a la mort?

En tres de cada quatre trucades, és la mateixa víctima la que telefona. Normalment, és una dona entre 31 i 40 anys i amb fills.

En un 20%, qui telefona és una familiar o conegut. I la resta, un 5’6%, fa la trucada un professional dels serveis socials o de l’atenció mèdica.

La Generalitat també ha intentat demanar l’ajuda dels veïns en aquells casos que detectin maltractaments. I per això també va habilitar una línia de whats app. I tot i ser menys utilitzat va tenir 4 alertes per dia. I qui diu alertes, diu denuncies. Però quan telefonen, estan per comprovar.

D’aquesta violència masclista, en podem fer una mena de subgrups. Un 39% van ser agressions físiques, un 7% van ser agressions econòmiques i un 2`5% van ser per denunciar violència sexual. Totes tres terriblement greus. I molt punibles.

En els tres casos, cal afegir-hi que, en un 91’8% també va haver-hi maltracte psicològic.

Què més han d’aguantar les dones per a que se les protegeixi degudament? Si ser dona, en molts casos ja és més complicat que ser home (recordem només les diferències salarials, l’injust repartiment de les tasques de la llar o bé l’atenció a criatures i persones dependents), per què, a sobre, han de patir un problema greu afegit?

Si la violència que exerceixen els homes vers elles, fos a l'inrevés, com creieu que es protegirien els homes? Segur que tindrien més lleis i més penalitzacions. Es deixarien matar com mosques?

I és que cal exigir amb una contundència cada vegada més urgent, que les dones siguin respectades i valorades com es mereixen. Igual que els homes. I no tenir-les patint innecessàriament sense cap mena de pietat.