Autobús indecent

I no em refereixo a estar empastifat d’homes despullats. Això ja ho va fer Rivera, aquell personatge de C’s, que va començar carrera política exhibint-se públicament. I no puc dir com quan Déu el va enviar al món perquè, quan es deixava retratar desvestit, ja tenia totes les parts del cos ben desenvolupades i ja es tapava les vergonyes tot i ser un desvergonyit moral.

Em refereixo a un bus fora de tota decència humana mínima. Pitjor que veure Rivera si ens ensenyés allò que encara, va decidir tapar-se.

L’Associació ultracatòlica, extremista, masclista, LGTBI-fòbica, i d’ultradreta ―potser per això m’ha vingut al cap el nom de Rivera i he fet una associació no del tot afinada―, coneguda amb el lema Hazte Oír, ha llençat als carrers de Madrid, un nou atac a la dignitat de les dones, dels homes i potser, fins i tot de les bèsties. Perquè elles no són tan bèsties.

I els carrers madrilenys, tan contents! Ufanosos!

Aquesta associació és coneguda pel seu posicionament contra l’avortament i per les seves delictives campanyes de difamació contra el col·lectiu LGTBI. Encara que sembli poc, té 7000 socis. Dels quals, dedueixo que unes 3.500 poden ser dones. I el cos se m’enrampa i el cervell se’m fon.

Aquesta impúdica indecència, va ser declarada d’utilitat pública, el 2013, pel també indecent José Fernández Díaz.

El bus porta la imatge de Hitler (que amb això sol ja n’hi hauria per denunciar-los), amb els llavis pintats, coloret a les galtes i el símbol feminista a la gorra. El seu objectiu: lluitar contra el que consideren feminisme radical.

Doncs jo, sóc amiga de moltes feministes, radicals o de nivell bàsic. Però mai he escollit una persona dolenta com a amiga.

A més, també porta uns eslògans que demostren la seva gangrena espiritual. Tot i que la majoria son de missa! Diuen així: «No es violencia de género, es violencia doméstica». Això, matar una dona és com com trencar un got. «Las Leyes de Género discriminan al hombre» Això, perquè a tots aquells homes que no paguen les pensions corresponents i no compleixen les ordres d’allunyament, no els passa gaire res. I finalment: «Casado, Rivera, Abascal, derogad las leyes de género». Llavors, si s’hi atrevissin (que ja els costa prou no caure en la temptació), potser, al país de la ñ perdrien alguns vots i haurien de sortir del Congrés. Però, ca!!! Ja els està bé. Si hi ha dones capaces, fins i tot, d’anar contra elles mateixes. Segur que estan malaltes, perquè no em puc creure que tan sols hagin estat abduïdes per la tele escombraries que els vomiten.

Tanmateix, jo, si per un imaginar raríssim pogués ser un d’aquests tres macabres personatges, no m’agradaria gens compartir el meu nom amb la imatge del genocida més gran de la història. Però tampoc ho saben, això.

I és que la decència moral és un valor molt preuat, inabastable per a ments corcades.