dijous, 18 d’abril de 2019

Dones valentes, dones dolentes i nyaps



Al Parlament del meu país, el català, s’hi asseuen molts tipus de persones. Com arreu, més homes que dones. I d’aquestes, n’hi ha que excel·leixen per les seves capacitats professionals i morals, fins al punt, que ja porten més d’un any engarjolades com si fossin delinqüents comuns. Mentre qui els ha posat a la garjola no els arriben ni als fonaments del terra que trepitgen.
Però des de fa unes quantes setmanes, podem parlar d’un altre tipus de valentia femenina al nostre Parlament. Jenn Díez, filòloga, escriptora, política i diputada per ERC, va fer una corprenedora declaració davant del faristol: «fa deu anys (per tant només en tenia 20), vaig ser víctima de violència masclista tant física com psicològica». Se li escapaven les llàgrimes. Cal ser molt valent i tenir molta dignitat per quedar exposada al munt de crítiques que, probablement, va rebre i seguirà rebent.
Les persones del seu entorn, segur que ho van viure de manera dolorosa. Però pares, germans i amics, tot i la tristor, també se sentiran orgullosos de la seva filla, germana i amiga. En canvi, el menyspreable home que va infligir-li aquesta violència, esperem que a partir d’ara, un més ampli sector del seu entorn, l’assenyali com a delinqüent. Encara que aquest no anirà a la presó. Ni aquest ni cap de les «manades» que desgraciadament, estan proliferant.
Malauradament, al costat de dones que són l’orgull del país, també n’hi ha encara que no ens hagin nascut aquí i per això ens volen tant de mal, que només es fan visibles per la seva falta d’humanitat, pel seu odi i per la seva sed de venjança (tot i no poder entendre per què se’ls hi genera). I ho dic per la indigent humana Inés Arrimadas que, veient com tothom aplaudia Jenn Díez, després de la seva dolorosa declaració, no va ser capaç ni de picar de mans un sol cop. Tot i saber que les televisions catalanes ho ensenyarien a tots els telenotícies matí, tarda i nit.
Què pot engendrar un dona tan dolenta? Se m’escapa. Impossible entendre-la. Poder i diners? Són suficients com per perdre la dignitat i que, si a la llarga hi ha fills, hagin de sentir vergonya pel seu progenitor? Em sembla que no. I qui no pot ser bona persona, pels motius que siguin, molt difícilment, podrà educar fills dignes i amb valors lloables. I serà una política menyspreable.
Tanmateix, per més indecent que sigui la senyora Arrimades, ningú que es prei de ser persona, pot permetre’s insultar-la grollerament.
El senyor Toni Albà, amb les seves insinuacions manifestes, titllant-la de prostituta, ha caigut molt baix. Però, per dignitat, el seu equip professional, ja l’ha acomiadat. Perquè que l’adversari tingui baixesa moral, no disculpa mai a ningú, de rebaixar-se a la mateixa profunditat ignominiosa.
I és que, encara que hi hagi dones dolentes, ningú no es pot permetre titllar-les de prostitutes amb intenció d’ofendre-les.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada