Fills meus, abans de prosseguir amb la narració de la història de la meva vida com a baronessa de Castre i Pomar, crec que us he d’explicar una mica, la la crònica dels fets del vostre avi i del vostre pare. Només així podreu comprendre millor una part de la història, de la qual, segons la vostra vàlua, en podreu arribar a formar part ja que les vostres nissagues són molt il·lustres.
Del vostre besavi, Jaume I el Conqueridor, poc us en parlaré perquè quan vosaltres pugueu llegir aquests documents ja us en hauran explicat mil i una anècdotes. I, en els llibres d’història que us faran estudiar hi trobareu totes les seves conquestes i proeses, que van ser moltes i dignes d’admiració.
Amb tot, alguns aclariments em són imprescindibles perquè pugueu comprendre millor la vostra situació. Al vostre besavi, per raons polítiques el van casar el 1221 amb Elionor de Castella. Ell tenia catorze anys i ella dinou. Era la tretzena filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor Plantagenet, néta de la famosíssima Elionor d’Aquitània. De la seva àvia, Leonor, havia heretat el nom, però no pas la seva intel·ligència ni empenta. El mateix any, els va néixer un hereu, el seu únic fill: Alfons d’Aragó. Elionor era una dona molt apocada i pudorosa. Mantenir relacions sexuals amb el seu marit li feia fàstic i evadia tant com podia els seus deures conjugals. No va tornar a quedar embarassada. Passats vuit anys, Jaume I es desempallegà d’ella, tot repudiant-la, al·legant raons de parentesc que no havien estat pas cap obstacle per casar-s’hi. Fins que no va ser anomenat papa Gregori IX, no va arribar l’anul·lació matrimonial.
Al vostre besavi el tornaren a casar el 1235 amb Violant d’Hongria. Aquest matrimoni va funcionar força bé, però l’any 1240 nasqueren, en pocs mesos de diferència, Pere fill de la reina Violant i Ferran Sanxís —el vostre avi patern—, fill de Blanca d’Antillon, noble dama aragonesa i primera amistançada coneguda del vostre avi. Aquesta, quan va saber que estava en estat de bona esperança del rei, el va fer cridar i el va amenaçar d’explicar-li tot a la reina si no li assegurava el futur del fill d’ambdós. Blanca li va vendre al rei el castell de Castre i la seva vila per la quantitat de quatre-centes monedes d’or. I Jaume I va crear la baronia de Castre per al vostre avi.
Aquest fet va marcar definitivament l’estratègia del rei perquè, una vegada assabentada Violant de la creació de la baronia per a un fill bastard, va exigir-li, la creació i conquesta d’un reialme per a cada un dels seus fills legítims.
A la majoria d’edat de Ferran Sanxís, el rei, que ja sentia predilecció pel vostre avi, i per poder assegurar-li les finances, tot i ser bastard, li va atorgar més possessions i li va concedir Pomar i Estadilla.
Als dinou anys, el rei, confiant en ell, el va enviar a Nàpols per negociar el casament del seu germanastre Pere i la seva promesa Constança de Sicília. Ell va satisfer la confiança del seu pare i va tornar a casa amb la noia a punt pel casori.
Per acabar de situar el seu fill, Jaume I el va casar als vint-i-dos anys amb Aldonça d’Urrea filla de Jimeno d’Urrea. Pertanyia a una de les famílies més nobles i amb més poder de tot l’Aragó. Com a dot la noia va aportar una vintena de poblacions a tocar de la baronia de Castre.
Aquest augment de poder, va acréixer l’enveja del germanastre Pere i va atorgar uns aires de grandesa a Ferran Sanxís, el vostre avi. Aquesta nova preponderància el va portar, malauradament, a unir-se als nobles rebels que s’havien declarat contra Jaume I, el seu pare i rei.
Era el vostre avi, de caràcter fort i enèrgic. Així, el 1266 es va posar al costat de Fèrric de Lliçana en una revolta i alçament contra Jaume I. (pujar el número)
El seu germanastre Pere III, que sentia una ràbia quasi insuportable per la predilecció del rei pel seu fill bastard, va aprofitar l’ocasió per posar el pare en contra del fill. Però, Jaume I el va perdonar i, després que li hagués demanat disculpes, el va nomenar Almirall.
Amb tot, el vostre avi va seguir amb els rebels i quan el seu pare el va fer cridar, no el va obeir i li va respondre que, si volia, ja podia començar a calar foc a les seves terres des d’un extrem fins a l’altre.
Molts altres nobles van contestar al rei de la mateixa manera. I entre tots li van donar a entendre que eren iguals a ell i que, tots junts, podien més que ell.
Llavors, aquests nobles rebels, l’any 1274 es van reunir a Estadilla, possessió del vostre avi, amb el propòsit de pactar una aliança de guerra oberta contra la Corona. La noblesa aragonesa estava capitanejada per Ferran Sanxís i la catalana per Ramon Folch de Cardona. Conjurats, van enviar al rei una declaració de guerra. Jaume I va convocar Corts a Lleida amb un últim intent de reconciliar-se amb el seu fill. Tot i que els nobles rebels van acudir a la ciutat, van fer el menyspreu al rei de tornar-se’n a les seves terres sense haver-hi entrat.
Davant l’evidència, el rei va donar ordre que es recuperessin per a la Corona totes les possessions de la baronia de Castre, inclosa Estadilla. I va encarregar a Pere que actués violentament contra tots els revoltats. Pere va acceptar encantat les ordres i es va desplaçar a terres de Castre. Va buscar el seu germanastre al castell d’Antillon, que havia heretat de la seva mare. Aquest, sabent que els seus aliats estaven en perill, va sortir corrents a socorre’ls. Però Pere tenia millor i més gran exèrcit i el vostre avi i els seus homes van haver de baixar cap al sud a refugiar-se en una altra possessió familiar, el castell de Pomar. Allí van ser setiats i se’ls van tallar totes les sortides possibles.
Ferran, d’indomable caràcter va preferir lluitar que rendir-se. I aprofitant la nit, va fer sortir un escuder de la seva guàrdia vestit amb les seves robes. Mentrestant, ell sortia per una altra porta secreta vestit de pastor. L’enginy va ser descobert i Ferran, el vostre avi, va ser capturat.
A les implacables ordres del seu germanastre, el vostre avi va morir ofegat en les aigües del riu Cinca, al peu del castell de Pomar.
De la relació del vostre avi, Ferran Sanxís, amb Domna Aldonça Ximènez d’Urrea, havia nascut el 1267 el vostre pare, Felip Ferrandis, i vint mesos després la vostra tieta Aldonça. Quan es va llegir el testament, Domna Aldonça es va assabentar de l’existència de tres fills bastards, però ella no els va permetre rebre cap herència del seu pare. També eren mals moments per a ella. Se li van confiscar la major part del seus béns i es va veure obligada a conformar-se amb un senzill pacte amistós. Ella i alguns incondicionals del seu marit es van retirar i es van refugiar a Estadilla. Felip, el vostre pare, només tenia vuit anys i encara no havia començat la seva instrucció militar fora de casa.
Per poder tirar endavant amb l’educació del seu fill legítim, amb un auster i sever programa molt disciplinat, Domna Aldonça, va necessitar de l’ajuda dels seus germans. I no va ser fins l’any 1286, el dia set de maig, amb l’arribada al tron d’Alfons III d’Aragó, fill del rei Pere i cosí germà del vostre pare, que se li van retornar tots els béns que se li havien confiscat a la mort del seu pare Ferran Sanxís. Aquesta decisió d’Alfons es basava, a més a més dels lligams sentimentals, en la majoria d’edat del vostre pare que ja havia complert dinou anys.
A partir d’aquell moment el vostre pare va passar a les ordres d’Alfons III d’Aragó.
Estadilla, 16 de maig de 1304
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada