A sota o a sobre!

Hola feministes! Aquests darrers dies, parlant amb un amic molt divertit, em va fer adonar d'un fet que, clarament masclista, m'ha passat sempre per alt. I és que a les feministes, moltes vegades, per això hem d'estar molt a l'aguait, ens fan passar bou per banya grossa!

Tot i la incomoditat de pecar de barroera i trivial, penso que val la pena explicar-lo arreu del Solsonès, si més no per no pecar d'ingènues.

Si feu memòria de totes les escenes de llit que haureu vist al cinema des dels divuit anys, per la meva època, o per algunes d'aquesta, potser des del bressol...doncs si feu memòria, podreu esquematitzar qui jeu a sota i qui jeu a sobre?

Fixeu-vos: si la dona de l'escena en qüestió és casada i bona, jeu a sota. En senyal de submissió i clara dominació del mascle. Però, ah! Si la femella passa al escarnit grau d'amant i ja, només per aquest motiu, dolenta, és de les que poden aparèixer per sobre, saltironant i fent mil cabrioles, perquè com a dolenta que és, sap fer de tot. I el missatge subliminal és que el mascle no pot o no ha, de dominar a cap dona sense papers. Quina subtilesa, no?

Ara, això, per estar-ne ben segura li hauria de preguntar al Jaume Figueras. Però em sembla que no cal, és prou obvi. Potser també hauria de repassar tota la filmografia d'Isabel Coixet, que com a dona, potser ho podria haver fet al revés, però no em ve cap escena de les seves que m'hagi estranyat en aquest sentit. El que sí que m'ha passat és que algunes vegades, la Coixet, m'ha deixat ben coixa de comprensió perquè costa d'entendre. I això que és de les poques dones directores de cinema que conec i no la vull criticar perquè per una que destaca, només caldria que entre nosaltres, les dones, ens féssim mala sang. No! És una fantàstica directora. Això, ho dic de veritat!

És cert que també he vist pel·lícules de grans i bones amants, però pel cap em ronda, així, sense repassar cap història del cinema, que aquestes, pobretes, sempre acaben malament i amb tràgics finals. Recordeu la pobreta i dolenta Madame Bovary? Però no serveix d’exemple perquè en aquella època, el cinema no oferia escenes de llit.

Tornant al meu amic divertit, també em va fer coneixedora d'un altre problema de les escenes de llit amb dones grasses. Què n'heu vist mai alguna, al cinema? Es veu, que no és un problema de discriminació per talla, es veu que es un problema de manejabilitat. És veu que l'escena costa més de fer perquè una grasseta, bona i casada, costa més de manejar. I si és dolenta i amant, amb els quilets de més, tampoc no es pot permetre fer gaires cabrioles. En fi, un embolic dels grossos!

Si us plau, feministes, si mai teniu l'oportunitat de sortir al cinema, en una escena de llit, si sou grassetes, exigiu quedar-vos a sobre, i fer ballar al vostre so i com vulgueu, al company de repartiment que us hagi tocat. I si sou casades, i teniu papers, també!