Casa't (o no), però sigues feliç!

Hola feminista! Feia molts dies que no parlàvem i ja ho trobava a faltar. Abans de començar, però, un petit record per l'escriptora feminista Doris Lessing, que tot just ahir, a l'edat de noranta-quatre anys, ens va deixar.

 

Avui, ja que tenim tant a prop el Dia Internacional de la violència vers la dona, us volia parlar del polèmic llibre (no sense raó) "Cásate y sé sumisa" i de la seva escriptora Constanza Miriano.

 

En realitat us parlaré d'ella perquè del seu llibre, no vull repetir cap de les barbaritats que hi escriu. Si voleu, podeu anar al programa El Intermedio de La Sexta, on el Gran Wyoming, amb el seu estil habitual, la va deixar per sota les clavegueres de l'infern. No us el perdeu perquè ell comenta, amb el seu sarcasme habitual, cada un dels paràgrafs on es posa més gràficament de peus a la galleda per estar a les antípodes dels moviments feministes i per ser tan contrària a la igualtat del col·lectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals). 

 

Com pot ser que a 2013, una periodista amb quaranta-tres anys, pugui dir tals barbaritats, les hi publiquin i pugui vendre més de 50.000 llibres a Itàlia? Segurament a Itàlia hi ha 50.000 homes masclistes, a més de Il Cavaliere.

 

Com podeu suposar, moltes associacions feministes ja l'han denunciat. Jo, amb aquest text, sense passar pel jutjat, tinc la mateixa intenció.

 

Si llegim el seu blog, ens diu que és una fervent catòlica (sort que no totes són com ella!) i mare de quatre fills. I amb un parèntesi afegeix que els quatre plançons són del mateix marit (vés quin aclariment més innecessari, no?). També ens diu que és periodista, però això ja ho dubto més.

 

El que més m'ha cridat l'atenció de les seves fotos és la seva indumentària. Si està presentant el llibre amb algun home d'església, va negra i tapada fins a la mandíbula inferior. Però si va informal, va tan lleugera de roba per la part pectoral del seu cos, que m'estranya que pugui ser gaire submisa. Clar que a Itàlia hi fa molta calor. Jo, que visc a Solsona i hi fa molt de fred, sense ser gens submisa, mai no he ensenyat, ni a l'estiu, la meitat que ella.

 

Per a aquesta periodisteta, les feministes no tolerem el seu treball perquè som "dones ferides" (així que ella no es va ferir d'amor pel seu marit? o és que se li va rendir als peus, traspassada de veneració?). A quina ferida es deu referir? Segur que es pensa que no ens han anat bé les nostres relacions matrimonials. Estic segura, que tan bé com les seves! O més!

 

També diu que les "feministes ferides" no hem trobat la nostra veritable bellesa. Estarà parlant de la bellesa que ella ensenya amb poc roba o de la de l'ànima? Jo em penso que de la segona, però amb aquesta segur que no ens guanya.

 

Per acabar d'adobar-ho, hi afegeix que les feministes no estem tranquil·les i no som felices amb la nostra vocació. Però no especifica si es tracta de la vocació d'esposes, mares, dones o idiotes (que deu ser la seva!).

 

I ja no vaig a dir més ruqueries d'aquesta aficionada al periodisme, que més aviat sembla aficionada a muntar enrenous per aconseguir fama i, possiblement diners... (si comptem que ha venut 50.000 llibres i li ha quedat un euro per llibre, doncs feu càlculs!).

 

El que em queda per dir és que l'arquebisbe de Granada, F.J. Martínez, que per força ha de ser un home culte, l'hagi recolzada. Ella potser té un passi perquè l'adjectiu "culta" potser no li escau, però un home d'església com un arquebisbe, ha de tenir molts títols intel·lectuals i ha de ser capaç d'entendre que les dones han de ser companyes dels seus marits, no pas serventes mudes.

 

Però jo, que no tinc gaires títols, he entès perfectament perquè li ha donat suport. Doncs perquè l'editorial del llibre és del seu arquebisbat i si ella ha pogut guanyar, posem pel cap baix 50.000 euros, ell n'haurà guanyat força més. Estic seguríssima que, donades les circumstàncies, ho ha fet, no pas per idees, sinó per poder destinar-los a ajudes socials.

 

Si us plau, feministes, ni compreu aquest llibre (que per sort no s'ha traduït al català) ni el llegiu en castellà.