divendres, 24 d’agost de 2012

Premi 2007


L’any 2007 vaig guanyar el III Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla i de Narrativa. El text es titulava Hortènsies i panellets.

—Bon dia! Són les set! Avui és divendres, tretze d’octubre i tot és a punt per començar la campanya electoral...
     A les set en punt del matí s’engega la ràdio del dormitori per despertar el matrimoni jubilat obsessivament maníac.
      El Tomàs i la Victòria es desperten cada dia amb la veu del seu periodista preferit que els informa de les notícies, grans i petites, que rarament  els afecten. Però, avui els afectaran. Han dormit malament i el seu cervell, neuronalment ja una mica trastocat pel pas del anys, poc a poc es torna més obsés i maniós. Les rutines, lluny de l’avorriment, els proporcionen seguretat i tranquil·litat. Si d’aquí a dos dies, comença la campanya electoral vol dir que el dilluns tots els seus horaris televisius i radiofònics s’alteraran. Per tant, la seva vida de còmoda rutina també.
     El Tomàs i la Victòria són un matrimoni quasi vellet però de bona salut. Encara tenen cura —ajudats per un neorural que els cobra poc—, d’un bon hort i un bonic jardí al seu mas de Castellar de la Ribera. A ell, li agrada guarir les plantes que se li emmalalteixen. Ell mateix s’anomena el metge botànic de Castellar i comaaaarca —allargant la a per donar-se més importància.  A ella, li agrada arranjar rams de flors amb randes de ganxet que ella mateixa, punt a punt, va brodant cada vegada, més al tacte, perquè cada dia que passa hi veu menys.
     Hi passen molt bones estones, al mas, amb les plantes, les flors i el ganxet! Però, a la tardor, el dia s’escurça i, a l’hivern, es fa més llarg del que sembla, Per això, les sèries televisives — vistes amb el millor i més gran televisor que van baixar a comprar a Solsona—, els ajuden moltíssim a passar l’estona. A empènyer tot aquell munt d’hores, que no poden estar entre plantes i flors o bé estampint punts amb l’agulla del ganxet vora la finestra a l’hora que dóna més claror!
     I avui, en sentir les primeres notícies, el neguit que els va trastocar i neguitejar tantíssim la darrera campanya electoral, també s’ha desvetllat amb ells i ha reviscolat. Encara se’n recorden prou bé! Si la sèrie no comença a l’hora, o se la perden o no poden baixar a l’hort ni al jardí; o no pot fer els dits de puntes que té programats per a cada dia. Perquè quan vingui el fill per Nadal, li vol fer un bon regal d’aquells que no poden comprar a cap ciutat per més important que sigui. En canvi, al mas —on el temps té una altra dimensió—, i sabent el que ella va aprendre de la seva àvia i de la seva mare, pot fer-los unes vànoves que no tenen preu.  Baixar tard a l’hort o al jardí o fer menys estona de punta, alterar les rutines que assosseguen... seria un disbarat! I perdre’s la sèrie, també! Els protagonistes d’aquestes històries televisades configuren una gran família que cada dia els visita i els alleugera la llargària dels dies curts de claror. L’un i l’altre es barallen pel comandament del televisor, per si el volum està massa alt o baix, per si un s’adorm abans  que comenci o l’altre es desperta massa just... Discussions que també els entretenen amb gràcia esperant si guanyaran o perdran, si podran escoltar el volum tan alt com voldran, o si l’hauran d’abaixar perquè el contrincant —la parella—, ha trobat, aquell dia, més bona desencusa.  
      Avui, un cuquet de notícia els ha fet llevar una mica entregirats. Un niu de malèfiques suposances sura en els seus cervells.  El dia u de novembre, se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. La seva sèrie, durant quinze dies, al canyet!
—Avui començaré a preparar els panellets —li diu ella.
—Jo he de posar ferro a les hortènsies i en trauré algunes arrels—respon ell.
      No s’han de dir res més perquè ja s’han entès. Ella sap perfectament per a que serveixen les arrels d’hortènsia.
—A baix al pastador hi ha una mà de morter, puja el polsim fet perquè jo ja em cansaré molt amassant la pasta. A més a les dues he de telefonar el Joan, que ja haurà sortit de la feina.
     El Tomàs baixa sol cap a l’hort mentre la Victòria prepara el sucre i l’ametlla. Aquesta vegada necessita més sucre. Li han de quedar uns panellets molt dolços per a que no es noti res.
     El Tomàs regira a la caixa d’eines i troba un grapat de claus vells. Quan ell vol posar ferro a les seves plantes no compra cap producte modern ni car. Ell posa un parell de claus o el que sigui, segons el que té a mà, a cada planta.
     Avui, abans de clavar-los mira i remira les hortènsies. Cada jardinera sembla un gerro carregat amb set u vuit poms perfectament arrodonits amb floretes petites envoltades de verd. Malauradament, tot i que li sap molt de greu, el primer és el primer. I ell, avui, arrancarà un parell de mates de les més curulles. Després amb molta cura tallarà amb les tisores de podar totes les arreles que pugui, les netejarà molt bé, i començarà a picar-les, fins que li quedi un polsim molt fi.
     Aquest matí la Victòria no farà ni rams ni ganxet. Té molta feina a preparar la massa dels panellets. Enguany es posarà guants de làtex per fer tota la preparació. N’ha vistes tantes de pel·lícules al seu televisor! Qualsevol descuit podria ser irreversible...
     Després s’arribarà caminant a ca la Maria que té un germà forner i sempre li sobren safates daurades que neteja amb molt de compte i així, pot tornar a aprofitar. Com li explicarà que en necessita cinc? Però, la Maria és bonassa i no li preguntarà ni per a què les vol! Potser també li donarà un tros de pa de pessic del diumenge? De papers i cordills ja en té ella. La Victòria ho guarda tot; la vida en un mas pot arribar a ser imprevisible —sobretot si els amos ja són força grans—, i mai no es pot llençar res.
      La Victòria té cinc contrincants polítics a la televisió. I els seus horaris televisius són intocables!
     Quan ja té la pasta amassada acaba de preparar el dinar i agafa el telèfon. El seu fill està estudiant amb una beca als Estats Units. És informàtic i domina unes tècniques que a ella i al seu Tomàs els són inabastables.
     Però avui els seran molt útils.
—Necessito saber a quina hora es reuniran a cada seu de cada partit i on tenen la seu, entesos? I tan ràpid com puguis!
     Quan el Tomàs puja amb el polsim, la Victòria comença a fer les boles de panellet amb una mica de polsim d’arrel d’hortènsia. Ni massa, ni poc; la quantitat exacta. I mentre amassa pensa en el què li passarà al seu personatge preferit de la seva sèrie preferida. A veure si encara l’acabaran matant! I mira que és guapissim! Perquè a la televisió ja se sap, si un actor té algun problema i no pot sortir més, amb tres dies el maten i llestos! Després en posen un altre però, algunes vegades, el nou personatge tarda una mica a introduir-se a les cases. A la televisió rai, que fan anar la mort i la vida dels personatges com volen! Però si em maten el...
        L’endemà al matí, amb les cinc adreces i les cinc safates de panellets, perfectament embolcallades i amb el seu cordill de pastisseria, tot està a punt. El xicot neorural arriba amb la seva bicicleta atrotinada. El Tomàs, quasi el fa caure amb les presses i el fa pujar al seu cotxe que ja fa estona està engegat esperant-lo.
        Avui m’has de portar a Barcelona a aquestes cinc direccions. I no t’hi encantis que no vull arribar tard ni per la sèrie ni per les hortènsies, ja saps que ahir els vaig fer una destrossa, pobretes...
     El Tomàs porta una bossa de plàstic amb algunes peces que el seu fill es va deixar a l’habitació: unes ulleres de sol força antigues, una caçadora vella i uns texans esparracats.
     Quan arriben a Barcelona el Tomàs comença a col·locar-se tot allò que porta. El xicot, sabedor de les seves manies, de les poques paraules que gasta i dels molts mocs que regala, no diu res; compleix ordres que per això el paguen. Les safates continuen ben agomboiades al seient del darrera. El Tomàs, finalment, es posa uns guants vells de motorista disposat ja a agafar les safates. N’ha vistes tantes de pel·lícules al seu televisor! I les empremtes digitals sempre acaben sent la clau per trobar molt malfactors!
        Una per una, amb les direccions que tenen en un paper, van lliurant les safates i, quan la feina està enllestida, cap a Castellar de la Ribera, una altra vegada!
—A veure si em perdré els crèdits de la sèrie? I per dinar no et preocupis que la Victòria segur que ens té el plat a taula. I segur que no hi ha posat polsim d’hortènsia!
        Xicot i amo es miren sense dir res però, amb els ulls esbatanats.
—Accelera una mica més, home, que aquí ningú no ens coneix —li mana l’amo. I el xicot pitja l’accelerador, de tanta por com té. Vol deixar l’amo a Castellar i marxar corrent.
        Quan arriben, el xicot vol fugir però, el Tomàs no el deixa marxar sense dinar. En acabar, la Victòria l’emmanilla amb els seus cordills i cap a dalt a les golfes. Pobre xicot! Qui el trobarà a faltar si viu pràcticament sol en un casalot a mig refer?
          El Tomàs i la Victòria es desvetllaran amb la notícia que esperen. Així, les seves sèries no tindran cap variació horària. El programa de ràdio comença.
     Bon dia! Són les set i avui les notícies són alarmats. Els caps de llista dels cinc partits polítics i alguns dels seus col·laboradors han estat ingressats d’urgència al llarg d’aquesta nit. No se saben encara les causes però, tots han presentat la mateixa simptomatologia: forts dolors abdominals, vòmits i diarrees. A tots ells se’ls ha hagut de practicar un rentat d’estómac i el seu estat, tot i estar fora de perill, encara és força crític. És més que probable que cap d’ells pugui reincorporar-se a temps per encapçalar la campanya electoral. A aquestes hores són molt diverses les hipòtesis que es barregen: s’hauran d’aplaçar les eleccions? Un fet així encara no havia succeït mai al llarg de tota la història de la democràcia. Quant a les causes que han provocat aquests símptomes s’estan investigant uns panellets que van ser enviats a totes les seus. Ningú sap d’on van sortir però, s’espera, en poques hores saber la seva procedència. Ens acaba d’arribar un informe sobre els panellets que ahir a la nit van ingerir tots els candidats i aquest revela que podrien contenir alguna substància tòxica procedent d’alguna planta. No els podem avançar, per ara, més detalls però, seguirem amb atenció i preocupació, durant tot el programa, el desenvolupament d’aquest fet que, de ben segur, commocionarà la nostra societat.
     El Tomàs i la Victòria es lleven amb parsimònia, com cada dia. Avui, però, la conversa és una mica diferent.
— No hauries de cremar totes les hortènsies?
—Ara hi baixo. A veure si et vas passar amb la quantitat?
—Ja es veurà.
—Sí, ja es veurà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada