diumenge, 30 d’octubre del 2016

Feminazisme


Aquest terme s’està escampant de manera vergonyosa a les xarxes i, la setmana passada, el vaig utilitzar citant un mal periodista. Sense cap pretensió doctoral, us explicaré que és un terme pejoratiu popularitzat per un locutor de ràdio, el conservador Rush Limbaugh als Estats Units i al Canadà, per anomenar  una dona que creu que el més important a la vida és assegurar-se que es practiquin tants avortaments com sigui possible.
Quan vaig llegir aquesta explicació, al primer impacte, vaig pensar que m’havia equivocat llegint; al segon, que el locutor tenia un mal dia o s’havia pres quelcom poc recomanable; al tercer, vaig mig reaccionar: on són aquestes dones? Algú en coneix alguna?
Sembla, per desgràcia, que el programa de Rush Limbaugh és de gran audiència. El periodista, (perdó —el demano a tots els periodistes rigorosos i compromesos amb bones causes—, no ho és; la seva pròpia mare va fer unes declaracions informant que només va estar-se dos trimestres i un estiu a la Universitat, on va suspendre totes les assignatures, incloent-n’hi una de ball de saló, perquè només li interessava la ràdio). I sí, en aquest mitjà s’ha fet famós i riquíssim. Potser us pot donar una idea del seu tarannà saber a quins presidents ha entrevistat: George H. W. Bush i Donald Trump. Sempre està envoltat de polèmiques i té un argot propi que inclou el terme feminazi.
Actualment  el seu ús ha canviat i ve a significar persona sexista a favor de la superioritat de la dona respecte a l’home.
Em torno a preguntar: hi ha algun home interessat a propalar la superioritat de la dona? Només els millors exemplars accepten de bon grat una igualtat, per exemple, en una conversa!; però després, ni el Cuní, ni el Grasset  aconsegueixen la paritat a les seves tertúlies.
I quantes dones volen sentir-se superiors als homes? Si no aconseguim ni empatar! Vindria a ser com si els homes fossin el Barça i les dones el Madrid. No hi ha color.
La majoria de les dones que han avortat, si se’ls pregunta sobre el fet, solen estar d’acord en valorar-lo com un fet traumàtic per a la resta de la vida. Qui vol riure o burlar-se d’un fet així? Hi ha locutors de ràdio que valdria més que tinguessin una llengua extraïble, comandada a distància pel director del programa —o per qui tingués més llums—, i que els la pogués retirar abans de dir barbaritats. Hi ha molts oients —tant a la ràdio com a la televisió—, que escolten sense saber o no voler discriminar. Per això, les graelles estan plenes de programes que, a l’estil Adrià, deconstrueixen l’ intel·lecte. Podríem avaluar la qualitat dels medis de comunicació per la quantitat d’hores que dediquen a la deconstrucció intel·lectual?
I és que, abans de crear nous mots, potser s’ha de ser entès en la matèria. I si no se’n és, com a mínim, caldria ser una obligació per a locutors de màxima audiència, no dir barbaritats. Si més no, s’hauria de ser prudent i respectuós amb termes tan complicats com avortament i nazisme. Amb tot, sempre m’he preguntat per què tenen tant d’èxit aquests programes tan destarotats?



divendres, 28 d’octubre del 2016

Marichulos? Machirulos?


Tant si la cosa va de machis com de chulos, tots, fora de la premsa! No coneixia aquesta paraula i, en llegir-la, vaig pensar: Calla! Fa pudor de socarrim! I ara estic en fase d’aprenentatge per si l’he d’incorporar al meu vocabulari per ampliar el meu camp lèxic sobre masclisme.
Veureu:  a Google no hi trobo entrades amb x com a variant catalana. Només hi trobo perfils de facebook i me’n fa gràcia un: Mari Xulo (que no sé si és una Mari o un Xulo (perquè un nick, àlies àlies, no orienta gens i mai no saps amb qui te les heus...). En castellà sí que trobo fòrums (que no diccionaris especialitzats), i hi llegeixo: un machista, sólo que si lo llamas machirulo, queda más feminazi. O no llegeix gaire bé (perquè de marichulo passa a machirulo), o té dislèxia masclista... o feminista...
Davant de tal complexitat semàntica, prefereixo explicar-vos el cas que s’ha produït en aquests darrers Jocs Olímpics. Una esportista espanyola ha estat maltractada per part d’una part —o de quasi tota...—, la pròpia premsa espanyola. I quan jo era petita, m’explicaven que l’omissió també era pecat.
Resulta que Carolina Marín, jugadora de bàdminton, ha guanyat un or als Jocs Olímpics de Rio 2016. Doncs com si hagués guanyat chapapote caducat! No li han fet ni cas! (també pecat!) Amb tot, un comentarista espanyol ens ha fet una ressenya de greuges. Titular: Carolina Marín, la niña que admira a Nadal, primera no asiàtica que gana el oro. I a continuació hi afegeix: ...lo que le gusta a un periodista marichulo, infantilizar a cualquier mujer, en el ámbito profesional, no está escrito. Així doncs, entenc que marichulo, vol dir masclista. Més: el diari AS va publicar: Rivas, el hombre que convirtió en oro las rabietas de Carolina (es veu que la noia té per costum cridar quan perd o guanya punts —com també fa Nadal però a ell, home, li celebren com una gràcia). Aquí sembla que el mèrit no és de l’esportista, sinó de l’entrenador. Però tots sabem de quin peu calça el director d’aquest diari. A l’ABC (que també calça semblant), passades vint-i-quatre hores de la victòria, només cita la noticia amb una foto de l’entrenador abraçant la campiona a la que quasi tapa completament, quedant només ell en primer terme. I finalment, un periodista amb nom i cognom, Manolo Lama (aquest sí que calça masclista de peus, mans i cap!), l’animava durant el partit dient-li bichita! No cal seguir, s’entén que les paraules marichulo o machirulo són despectives i es refereixen a homes masclistes. Això sense oblidar el masclisme de certa —o molta—, premsa espanyola.
I és que hi ha paraules que només cal saber que hi són per si un cas... però seria fantàstic que mai s’haguessin d’utilitzar! Millor adquirir bon vocabulari llegint bons escriptors en la llengua que sigui ... o periodistes acreditats i amb dignitat... I si la premsa espanyola va descalça, que la vagin calçant! Que després tot són nafres! Clar està que al país veí haurien de comprar totes les sabateries d’arreu i encara no sé pas si podrien calçar-se... còmodament?


dimecres, 19 d’octubre del 2016

Més actrius porno que dones polítiques


Sabíeu que a la Viquipèdia les dones només aporten un 9% de les edicions? Doncs un altre cas, com un cabàs! I ara, alguns i algunes em direu: ...perquè no volen! Però no és precisament així. Segons Sara Snyder, directora adjunta de l’Oficina de Medios de Comunicación y Tecnología del Museo Smithsoniano, als fòrums públics dominen les veus masculines —que en aquest sentit són més desinhibides—, mentre que les dones necessiten més estímuls per expressar els seus coneixements i experiències. A més, les dones tenen menys temps lliure i la Viquipèdia no és cap prioritat pera elles.
Ja hi tornem a ser! La dona sempre anant curta de temps! I després, els mateixos que diran que això no és veritat, diran que s’han de fer polítiques per augmentar la natalitat... Doncs, per què no regalem temps a les dones que ens fan el favor de tenir canalla? És que si no, les pensions... ja m’enteneu, oi? Si les hauríem de tenir damunt de pedestals i fer-los-hi reverències a diari! Tanmateix, crec que regalar-los temps per a elles mateixes —no les estones que necessiten forçosament per alletar—, podria ser una bona idea. Se’ls podria obsequiar amb entrades a balnearis  o amb sessions de massatge... no sé, algun detallet, caram! Que ens hi va molt!
Segons Snyder, aquesta diferència a la Viquipèdia reflecteix també la desigualtat de gènere que sura en l’ambient. Perquè si les dones només aporten un 9% de la informació... dels 4,4 milions d’articles que publica la Viquipèdia, les dones només en fan 396 000; i això vol dir que la informació és esbiaixada.
Sabeu quin és el prototip d’home escriptor de Viquipèdia? Un home educat, blanc, expert en informàtica i que viu a Europa o als EEUU. Quants d’aquests en podríem trobar a Solsona? La majoria! Perquè expert no vol dir informàtic. Vaja quin prototip! S’han lluït gastant-se els diners per fer aquest estudi, perquè qui diu Solsona, diu Europa! o EEUU!
Més informació: Adrianne Wadewitz, membre de la junta de la Fundació d’Educació Viquipèdia, va passar als seus alumnes una llista de les actrius pornogràfiques dels anys 50 fins a l’actualitat; i els va demostrar que la llista era tres vegades més llarga que la de les dones natives nord-americanes notables. Fins i tot és més llarga que la de les esportistes i poetesses juntes.
Una persona és notable, segons les normes de la Viquipèdia, només si ha rebut una cobertura significativa de fonts independents a si mateix. Ara, podríem parlar de si totes les entrades de la Viquipèdia són notables i correctes... perquè més sovint del convenient, hi surten personatges... com ho diria? Intranscendents? Insignificants?
I és que la informació no pot estar, exclusivament, en mans del 91% dels homes! Les dones tenim molt a dir i cal lluitar per aconseguir-ho. Cal regalar temps lliure a les dones que, per poder tenir cura de les criatures, han de renunciar a una part molt important de la seva vida. I reconèixer-los els mèrit! I agrair-los-ho!


diumenge, 2 d’octubre del 2016

Vull renéixer tortuga de les Seychelles


La propera vegada que pugui néixer (espero que amb una constitució més saludable!), si fos possible, m’agradaria ser una tortuga d’illa paradisíaca. I banyar-me, i prendre el sol i mirar les estrelles...
Però per res del món voldria tornar a néixer dona! No es pot aguantar! Tot i que, molt afortunadament, he pogut assaborir alguns dels encants de la feminitat en aquesta vida. Que són, a saber: divuit mesos de gestació per tenir dos fills, que et deixin seure a l’autobús quan estàs embarassada, que a vegades et deixin passar primer per les portes (oh, sí, quina meravella!), i que el ginecòleg et remeni “els baixos” un cop a l’any. I no faig més llista no fos el cas que semblés una loteria!
S’ha de dir que tampoc voldria, per res del món, néixer home. Això d’haver d’afaitar-se cada matí ho trobo complicadíssim i, especialment, cansadíssim.
I, per què em vull reencarnar en tortuga mandrosa? Resulta que un estudi de la Universitat de Michigan, liderat pel doctor Frank Stafford ens diu que, mentre als homes tenir parella només els suposa una hora de feina extra a la setmana, per a les dones, en suposa set! Que per a qui no li agradin aquests tipus de feines —com en el meu cas—, cada hora és com una plaga egípcia. I per a qui —imaginem en un estrany i hipotètic cas li puguin agradar—, potser li poden semblar —només!—,una hora de dentista malvat.
L’estudi, publicat al Huffington Post, ens revela que les dones joves i solteres dediquen unes dotze hores a la setmana a les feines domèstiques. En canvi, les casades...— un consell: seieu abans de llegir— ...en fan més de seixanta!!!! I les que tenen més de tres fills, encara més!
L’equip de treball s’hi ha empleat a fons (no sé si hi ha més homes o dones, ni quina quantitat d’hores fa cadascú) també han pogut esbrinar que l’any 1976, les dones feien un promig de vint-i-sis hores setmanals i els homes tenien una mitja d’una hora setmanal!
Sí senyora! Hem de sentir-nos molt felices perquè hem millorat moltíssim. És cert: si un dia se’t crema el dinar i al cap d’una setmana de repetir-lo només et queda una mica cru per dintre, ja és tot un progrés! Ah! I si no cal millorar, per què esforçar-s’hi més?  
Per casualitat, us heu fixat que set hores a la setmana és com una jornada laboral sense cobrar? És així de senzill. Quants homes estarien disposats a fer-ho? Quantes dones ho han fet i ho segueixen fent? Ah! I moltes sense ni queixar-se!
Si ens comparéssim amb el món animal, s’ha de dir que la truja poc neteja la corraleta, però el porc només jeu. Si l’home fa una hora a la setmana, encara guanya al porc! En canvi, si ens comparem amb el cavallet de mar mascle o amb el pingüí emperador, que són dos bons exemples de col·laboració masculina quant a la cria de la seva cadellada...l’home fa una mica menys que aquests solidaris animals. 
I és que les odioses comparacions, a vegades, també poder servir d’estímul. Evidentment, per res del món em voldria reencarnar en truja. I potser després de provar-me com a tortuga... encara preferiria ser dona!