dissabte, 23 de gener del 2016

Tenyim o destenyim?




Moltes dones de la meva edat, i alguns homes, hem agafat el costum de tenyir-nos el cabell per evitar que se’ns vegin aquells branquillonets blancs que solen brotar-nos al cap quan la nostra joventut comença a ser dubtosa. Entenc que per a algunes persones —que treballen en empreses on abans de passar pel càsting dels currículums, les fan desfilar com models—, sigui necessari. Però en el meu cas és ben bé, un caprici vanitós i superflu. Caic en la temptació del tenyit perquè arreu veig caps tenyits i la meva personalitat té esquerdes.
  Veureu: si vaig al cinema, les senyores més grans que jo, fan un goig espaterrant; si miro els anuncis del carrer o les revistes publicitàries, el photoshop converteix tots i totes —grans incloses i inclosos—, en models; i per la televisió, si als guionistes els interessa, una noia pot començar una sèrie vivint a pagès i amb una mica de ronya a les ungles i pot acabar com a presidenta del seu país o com a reina d’un reialme desconegut. (I que em perdonin tant la Sra Merkel, com Isabel II d’Anglaterra si mai sense voler se’ls han embrutat les ungles ocupant els seus càrrecs).
  Però no volia parlar de cabells sinó del fet que tanta irrealitat irreal ens fa perdre la realitat de vista. Els nostres cervells ja porten incorporats una mena de photoshops (com el tint), que ens distorsionen les realitats que no ens agraden i que no volem acceptar. La tant menystinguda realitat grisa, s’està tenyint a marxes forçades de negre dolent.
  Fa pocs dies, al metro de Londres, una noia era assetjada per un impresentable (que no en  tenia cap pinta), i ningú no l’ajudava; al final, un xicot s’hi va atrevir i li van dir que era un experiment per a una  cadena televisiva. On comença i on acaba la realitat i la ficció? La llibertat d’uns contra l’implacable imposició d’uns altres?
Malament! Malamentíssim!!! Quan una idea entra al cervell, ja l’enregistra com a possible i, a la següent, s’adapta i la fa creïble;  a la tercera, ni li sembla nociva.
Cosa semblant  va passar amb un senyor gran vestit de casament i una nena vestida de núvia que es feien fotos. La carona de la nena no tenia res a veure amb la de les nenes hindús que es veuen obligades a fer-ho de veritat. El senyor va ser fortament increpat, però al final va acabar bé perquè era una broma (!!!!!) com per un gag de Just For Laughts... doncs avall, que fa baixada!
  Hem jugat tant a distorsionar la realitat que, fa pocs dies, en una sala d’art contemporània, una dona que es va barallar amb una altra espectadora, va ser apunyalada per aquesta (tan trivial, com potser no ser de la mateixa opinió estètica) i ningú no la va socórrer. La gent es va pensar que formava part d’una performance  de promoció.
  I és que els nostres cervells amb tant de photoshop i tantes performaces, ja no sabem com és, realment, la realitat que ens envolta.

divendres, 15 de gener del 2016

El dret de cuixa torna a ser legal?



Aquest dret era un dels tants que podia tenir un senyor feudal. Si volia, podia exigir relacions sexuals a una dona del seu domini, la seva nit de noces. A part de gaudir de la seva virginitat, aquest dret també volia deixar ben clar el domini que, de manera humiliant, tenia el senyor sobre els seus serfs.
  Ara, el President de la Diputació d’Ourense (càrrec que va heretar del seu pare quan aquest va quedar inhabilitat per al càrrec per diverses i reiterades malvestats contra el que ell també deuria tenir com a serfs), sembla que s’ha confós d’època i exerceix una mena de dret, tant humiliant com l’anterior, sobre una ex funcionària de la Diputació d’Ourense. Clar que pobret, amb el pare que va tenir de mestre, ( o bé perquè és un tarannà habitual a Ourense, on una vintena d’alcaldies sembla que s’hereten familiarment), no podia aprendre gaire res millor. I és que el PP d’Ourense, no sé si de manera accidental o per hàbit involuntari, fa i desfà al seu antuvi.
  Resulta que el President, el tal Baltar, després d’haver ofert feina a la ex funcionària a canvi de sexe, no compleix el compromís acordat. I quan ella el denuncia, el fiscal en cap d’Ourense, Florentino Delgado, creu que la dona comet delicte per creure que pot accedir a un lloc de treball saltant-se totes les normes de selecció legals. Qui faria una comptabilitat B si sabés que l’enxamparien i el penalitzarien? Només ho pot fer qui està segur que no haurà de tornar els diners i que podrà esquiar tranquil·lament per on vulgui. Qui es llençaria a unes relacions sexuals no satisfactòries sabent, segur, que no li permetran accedir a la feina que tan desesperadament necessita? S’hi llança perquè sap que té possibilitats, perquè coneix l’individu i la manera de fer del govern al que pertany. I el fiscal no veu delicte per enlloc perquè el tal Baltar no va donar-li la feina que li havia promès. 2 a 0!!!! Delictes dos: demanar favors sexuals a canvi de feina i no complir la promesa. Penes zero. I ella és culpable perquè és major d’edat i accepta voluntàriament sotmetre’s a una relació tan plaent perquè es veu que no hi va haver força ni intimidació.
  La denunciant va aportar com a proves, missatges telefònics i gravacions del mateix Baltar que el deixen clarament en evidència. Però aquest fiscal tan brillant creu que no tenen prou rellevància com per tirar el cas endavant i l’arxiva. I a l’acusat ni li pren declaració!!!
  Per  a rematar-ho, tot volent justificar-se, el fiscal diu i que l’abús de poder en l’exercici de la funció pública no ha existit perquè quan van tenir relacions sexuals, ell no era el President, (però ho era el seu pare, qui li va llegar el càrrec democràticament.
  Com es pot entendre que un govern que destina diners a campanyes per defensar els drets de les dones, pugui permetre’s que un fiscal dels seus digui que no és urgent estudiar la permuta de sexe a canvi d’una col·locació pública?
  I és que la política i la ètica, a 2016, i no sols a Ourense, però tampoc a tot arreu,  ja no tenen res a veure.